1.6.06

Era campanha der Estatut

Comence era campanha
PACO BOYA


Èm en un moment decisiu. Efectivament, comence era campanha der Estatut! Aguesti dies, quan è sajat de parlar damb era gent sus aguestes qüestions, era sensacion que se desprén dera sua respòsta ei de cansament, d’aborriment ... semble coma s’es politics, e jo voi híger tanben as periodistes, auessen acabat damb era paciéncia des ciutadans pr’amor d’un debat que tot soent a deishat veir clarament es tactiques partidistes, mès que non pas eth debat reau sus es besonhs des ciutadans e eth reflèxe qu’aqueri problèmes e es sues solucions trapen en aguest estatut. Era perspectiva deth temps mos harà veir es causes damb mès claredat e poiram desseparar era “musica deth tapatge”, pr’amor qu’ei vertat que i a agut tactiques partidistes, mès tanben un trebalh prigond ena recerca deth consens e des solucions demandades pes ciutadans.
Sigue coma sigue, eth 18 èm cridadi a votar e pensi aunèstament, qu’auem d’anar-i e, ath delà, auem de votar òc. Votar damb conviccion, ja qu’aguest ei eth melhor estatut qu’auem agut jamès. Atau donques, per coeréncia, serie rasoable dar-li un vòt de confidança. Aquerò non ei barrar pòrtes de futur, ei assegurar un nau pas ena eficiéncia des administracions e dera forma d’administrar eth país.
Non acabi de compréner eth sentit deth non. Qui administrarà aguest non? Eth PP diderà: “es catalans non vòlen cap aute estatut, eth deth ‘79 ei suficient!”. ERC diderà qu’ei insuficient. Mès, com distingiram es vòts des uns e des auti. En tot cas, tà toti aqueri que des d’ua percepcion realista des causes, sabem qu’era realitat s’a de bastir, en politica, deth pragmatisme estant, mos cau un vòt afirmatiu per fòrça aportacions positives que hè aguest estatut. Jo ne remercarè dues:

1. As aranesi mos conven pr’amor qu’es auanci que hèm damb aguest nau tèxte son abismaus respècte dera situacion der estatut actuau e mos permet plaçar eth nivèu dera nòsta especificitat en un àmbit fòrça remercable en contèxte de Catalonha.

2. Aguest estatut, mès enlà des auanci en aportacions financères, d’infraestructures competenciaus o de reconeishements nacionaus, permet consolidar un capítol de drets e deuers que place coma protagonistes as ciutadans, e permet consolidar drets sociaus plan importants que hèn d’aguest estatut ua des normes mès auançades dera perspectiua sociau estant.
Per tot aquerò en Aran s’a d’enténer un òc clar e contundent, pr’amor qu’arrés pense qu’entà nosati aguesta non ei pas ua qüestion importanta. E tant que n’ei, e mos i jogam massa causes coma tà deisha’c enes mans der azard. Atau donc, a votar.