3.3.07

IMMIGRACION

En prumèr lòc ei de besonh véder de quina perspectiva campam aguest fenòmen, ja que s’i embarren problematiques sociaus, umanitàries e economiques. Dera mia enguarda ençà, era prumèra vision a d’èster era prenuda de consciéncia deth drama uman que i a darrèr de cada separacion forçada peth besonh. Eth besonh de minjar, de progressar, de víuer en libertat...

D’abòrd Aran a estat tostemp un país d’immigracion. Prumèr pr’amor qu’es aranesi èren forçadi a brenhar en França enquia ben auançat eth sègle XX, dempús a compdar des ans 30 sigueren es trabalhadors dera idroelectrica es qu’aumpliren es nòsti pòbles, e a compdar des ans 70 eth torisme e eth nomadisme de centenars de persones que cerquen ena temporalitat un trabalh melhor pagat.

Aué era abondància de trabalh a portat ath país gent de d’autes cultures e d’auti continents. Vien a compartir damb nosati eth nòste excés. A garantir qu’es empreses agen ua man d’òbra que non ei pas sobrèra enes nòstes societats benestants. Donc qu’eth factor economic ei, en definitiua, eth motor d’aguest fenomèn sociau. Es empreses an de menestèr man d’òbra, e aguesta arribe possada pera idia d’ua tèrra de promission que les trèigue dera misèria ena que tres quauaues parts deth mon mauviuen. Cau díder que ne aguesta ei ua tèrra de promission ne tota era immigracion ei en disposicion d’adaptar-se.

Païsi coma França, an rebut onades e onades d’immigrans, e aué trobam ena societat francesa problèmes non resòlti que se manifestèren enes incidents des avantliues parisines, que son era evidéncia qu’era integracion reclame de mecanismes pro específics. Possiblament, atau e coma didie darrèrament en un article recomanable d’Alain Turain, eth problèma ei sustot enes societats d’acuelhuda, enes pòurs as incerteses que genère era globalizacion en toti es sòns encastres.

Cau donc, en prumèr lòc, garantir era equitat, ei a díder: drets e deuers tà toti igual. E eth prumèr d’aguesti drets ei eth de ciutadania. Aguesta afirmacion semble òbvia e non n’ei. Aué en tot assisitia a ua amassda un alcalde mauparlaue dera viuenda de proteccion oficiau pr’amor que –seran tàs moros- didie. Ei ua reflexion vanau, mès que ei soent presenta ena nòsta societat e non dèishe d’èster ua manifestacion racista.

Servicis publics adequadi, un estat deth benèster potent e capable de balhar respòsta as besonhs des fèbles, ei era garantia de respóner as rèptes dera immigracion, qu’ a de respóner a procèssi damb contraròtle tà garantir qu’ es persones que vien, ac hèn damb trabalh e condicions dignes.

publicat per Aran XXI eth 13:12