28.12.07

Un òme un vòt...de vertat ei atau?

Un òme un vòt a estat, e ei, eth lèma emplegat per toti es democrates. Totun jo me demani s’açò ei reaument atau ena practica, mès lèu pensi qu’ei atau en tot depéner d’on vòte aqueth òme. M’expliqui:
Er actuau sistèma electorau, que tanben s’aplique en Aran, eth des listes barrades e era lei d’Hondt, provòque ath mèn enténer ua situacion de “desequilibri” en valor deth vòt des ciutadans d’Aran, sustot en çò que tanh as eleccions ath Conselh Generau. Coma dejà sabem es conselhèrs son trigadi de manèra dirècta per terçons (que son es circonscripcions electoraus) e per miei dera aplicacion dera lei d’Hondt. Sense voler méter en dubte era validesa democratica d’aguest sistèma, òc que pensi qu’ei un sistèma plan injust, se me permetetz era expression, ei a díder, ara fin non a era madeisha valor eth vòt d’un ciutadan de Marcatosa qu’era d’un ciutadan de Pujòlo.

Ei cèrt qu’eth sistèma electorau vigent a nivèu der estat, era lei electorau, ven d’analizar-se de hè long temps pr’amor d’aguestes contradiccions, sustot quan en darrèri comicis coma es eleccions ara Generalitat, eth partit mès votat ei eth que finaument non govèrne (coma tanben a passat en Ajuntament de Vielha-Mijaran). En cas dera Val d’Aran era pròplèu Lei de Regim Especiau aurie de dar solucion ad aguest hèt e sajar de que reaument cada òme auesse un vòt, damb era madeisha valor entà toti.

Quauquarren de similar passe tanben enes eleccions municipaus. Hèts coma era formacion deth consistòri de Vielha Mijaran, legaus e democratics mès totun “de mau compréner” entàs ciutadans, ajuden a alimentar eth fenomèn dera abstencion, pr’amor qu’era sensacion que s’impause ei era de “tà qué anar a votar, se dempús hèn çò que vòlen!”. Atau madeish, era aparicion de naues fòrces politiques en panorama electorau d’Aran (tot e qu’era forma d’aparéisher en scena de bèra ua d’eres les entore, aumens per auança, d’ua cèrta desconfiança), justifique encara mès era existéncia d’un nau sistèma en Aran, entà que toti poguen e pogam èster representadi, per qué aquera ei era basa dera democràcia, non?