20.1.07

CRÉISHER ENTÀ CRUBAR O PAGAR ETH CREISHEMENT

Eth creishement demografic e urbanistic ei inevitable en un parçan "prospèr" coma eth nòste (era gent va a víuer aquiu a on trape trabalh, ei lei de vida). S'aguest creishement s’amie a tèrme de forma ordenada, en tot respectar er entorn e en tot balhar atencion as besonhs dera populacion, non a de supausar cap problèma.
A on i trapi un problèma ei en bastir per sistèma dusaues residéncies entath torisme de sason, en tot qu’es nombrosi otèls dera Val trabalhen a miei gas (en mielhor des casi). Cases que demoren uedes 8 mesi ar an coma minimom, "pòbles fantasma".

Tanben trapi problematica era explotacion deth torisme dera Val sonque ena sason d'iuèrn, en tot crear ua perilhosa depenença damb un torisme de futur incèrt. Per non díder que non ei bric saludable passar der estressant “overboocking” ara desaocupacion deprimenta en question de dies, o era angoisha d'auer de guanhar en quate mesi eth calaish de tot er an.
Pensi qu'ena Val i a potenciau entà garantir afloéncia de torisme pendent tot er an (romanic, gastronomia, paisatge, montanhisme, ¿Parc Nacionau?,...). En lòc de desvolopar e publicitar aguestes possibilitats se projècten naui "atractius" toristics de dubtós besonh (camp de gòlf...). En quinsevolh cas, jo gastaria es sòs en prebotjar çò que ja auem, abantes de hèr despena en naui projèctes.
Aparentament ena Val interèsse mès hèr sòs rapides, que non pas guanhar-ne de forma constanta e sense depéner dera meteorologia. Dilhèu calerie hèr veir ara gent de que peth moment se crube plan damb aguest creishement, mès s'açò non cambie lèu dilhèu qu'acabam en tot paga’c!