aran XXI

Cansament. Aquera qu’ei era paraula. Era darrèra convocatòria electorau autonomica a evidenciat eth desinterès de grana part dera poblacion pes eleccions en concrèt e pera politica en generau. Mès, coma s’a arribat ad aguest punt, en qu’un dret basic s’a convertit en ua lòsa qu’era societat non a talents d’arrossegar?

Dilhèu ei cèrt, coma se comente en d’auti “post”, qu’era democracia ei malauta, mès non ei cap mens vertat qu’era societat actuau atrauèsse tempsi fòrça incèrti, a on eth sistèma de valors en ei plea metamorfòsi, e era manca d’illusion collectiva ei eth prumèr signe d’aguest hèt.

Se parlam a nivèu estrictament politic (electorau) eth sentiment generalizat en carrèr se vire en maufidança cap ath politic e era politica pr’amor qu’es espectatives que se pòden crear en ua campanha electorau quinsevolha se transformen en hum un còp passadi es comicis. E qui n’a eth tòrt de tot açò? Donques toti l’auem un shinhau.

- Eth politic per deishar-se amiar pera inèrcia deth poder e, per exemple, non cambiar ua lei electorau totauments injusta e discriminatòria qu’entre d’autes causes aurie de hèr acomplir toti es compromisi prenudi pendent era campanha…
- Eth ciutadan que, immèrs en un individualisme a viatges desmesurat, hè a passar en tot moment es pròpris interèssi dauant des collectius…

Ath delà, ei facilament constatable qu’es govèrns mès conservadors non defensen es interèssi de tota era poblacion en tot crear-se atau un cèrt sentiment de manca de representacion e per tant, en amendrir era participacion electorau.

Totun, se parlam de participacion ciutadana a un nivèu mès generau vedem que, per exemple, accions coma eth volontariat o er associacionisme son cada còp mès abituaus ena societat. Alavetz, ei possible estacar ua causa damb er auta? Ei a díder, de quina forma se pòt implicar ara societat civila enes institucions publiques, enes ahèrs publics?

Ath mèn veir era respòsta se trape ena incorporacion deth ciutadan enes ahèrs mès sociaus, es que mès li tanhen e que mès apròp a. E en aguest punt es ajuntaments e eth municipalisme jòguen un papèr primordiau. Ei de besonh trabalhar transversaument entà garantir aguesta participacion, començar a creir ena cultura dera participacion, potenciar era democracia participativa e crear espacis dubèrts ath ciutadan

Es politiques de participacion ciutadana en encastre locau son en guanhar reconeishement sociopolitic e implantacion institucionau enes darrèri tempsi. Era legislacion europèa parle dera participacion en tèmes publics coma un dret deth ciutadan e coma un déuer des podèrs publics hèr-la possibla. Leis coma era Ley 07/1985 reguladora de las Bases del Régimen Local, era Llei 08/1987 municipal i de règim local de Catalunya, Ley 57/2003 de modernización de los gobiernos locales…son leis qu’emparen e faciliten era implicacion ciutadana en tèmes publics, en forma de Conselhs Sociaus, Organs de participacion…Donc, es esturments ja existissen, non cau pas inventar-les. Mès alavetz, qué ei çò que cau hèr? Pensi que recuperar era capacitat d’illusionar e trabalhar transversaument son es prumèri passi a dar.

Er exemple mès evident que possedim en Aran la trapam ena Associacion es Terçons, que siguec creada en 1977 damb er objectiu de reviscolar es sentiments identitaris ath delà de preservar es interèssi dera Val dauant eth “boom” toristic qu’alavetz començaue. Siguec ua clara mòstra dera defensa d’interèssi sociaus entà arténher un objectiu comun.

E d’açò pensi que se tracte: trapar aqueth o aqueri interèssi comuns, saber transméter era capacitat de qu’ei possible cambiar es causes entà atau auançar en qualitat democratica.