4.12.06

Eth limbe apolitic

Eth mèn vòt entà definir era abstencion des darrères eleccions ath Parlament de Catalonha va entà d’aqueri que son estranhs ara politica, o dit d’un auta manèra, entà d’aqueri que son apolitics. Èster apolitic ei de mau veir, sustot se sabem qu’er òme ei politic per naturalesa, ei mès, se sap qu’aqueth que non auie cap interès pes ahèrs publics quedaue, en epòca grèga, classificat coma un “idiota”.

En un país a on auem era grana sòrt de poder escuélher e decidir liurament (damb es sòns pros e es sòns contres) a trauèrs deth nòste vòt, (unic moment reaument decissiu e de paraula des persones vers er Estat), a on ara fin dempús d’èster encara ereus recents dera dictadura, auem artenhut (damb lutes, mòrts, caciquisme, represion, sumision, absulotisme, eca) era tant demorada e significativa democracia, coma ei alavetz qu’ era accion de votar se torne nulla o debil e es persones se tornen apolitiques?

Es mies de comunicacion en aguesti ahèrs an un pes decissiu coma ja l’aueren en arribada ath podèr des totalitarismes alemans e italians, o enes mès recents comicis americans. Mès jo non voi hèr referéncia a coma se desvolope era campanha electorau de cada partit, senon que voi referir-me ath politic deth dia a dia, a d’aqueth que ges en totes es subertaules dera màger part des cases, a d’aqueth que, como quien no quiere la cosa, ges, torni a repetir, cada dia en es telenotícies, (e tanben per suposat, enes diaris e en internet). Un dia era notícia ei eth mensprètz der adversari, un aute ei er escandol sustot des entitats municipaus per çò que tanh ar urbanisme, (a quin aranés o non aranés non li sòne açò?), per un aute se parle des implicacions economiques remèrqui -de quinsevolh partit politic-, en empreses privades en tot blanquejar sòs, ath delà, gessen notícies nacionaus e internacionaus que sonque hèn referérencia ath terrorisme, que s’amague darrèr d’interèsi estrategics (damb era installacion dera pòur enes cases) e atau un long eca, e nosati…es qu’auem decission entà cambia’c, demanam tranquillament s’a guanhat eth barça o eth madrid. E tant que eth fotbòl ei er òpi deth pòble!, non ei mès interessant qu’es debats, es discorsi e es mensprètzi que se hèn entre partits que son estranhs ath ciutadan?.

Non ei qu’es mieis de comunicacion cerquen era notícia, (que tanben) çò d’estonant ei qu’aguestes notícies, en ua democracia, non s’aurien de dar. Un dialòg aluenhat e mancat de sentit practic e comun ei estranh as persones, les transforme en apolitiques tot e qu’aguesta paraula ei endimoniada. Per açò, voi pensar que cau seguir en hèr e en creir ena democracia ath delà de saber qu’era política implique peth costat negatiu er egoisme, era corrupcion, era ambicion de podèr, e er òdi. Arribar ara democracia qu’auem a costat plan, ara çò que còste mès ei mantenguer-la e mielhorar-la. Tostemp damb eth vòt, (era pèça deth moviment) entà poder gésser d’un viatge d’aguest limbe apolitic.