26.5.06

Referèndum deth 18 de junh

A ARRIBAT ETH MOMENT
MARIA VERGÉS


Possiblement non se tracte deth melhor tèxte estatutari dera istòria, e ben cèrt ei que non ei pas eth madeish qu’eth Parlament de Catalunya aprovèc aqueth dejà celèbre e nomentat 30 de seteme de 2005. Totun, e açò ei innegable, ei un pas entà deuant de totes totes. Dilhèu non ei un pas de gegant, aqueth pas ath qu’aspirauem desde fòrça sectors politics e sociaus d’un biais totaument legitim, mès ei un pas fèrm e sustot reau e realiste.
Ara ei eth temps de deishar de costat sentimentalismes e populismes e reflexionar, reflexionar damb eth cap clar e era sang heireda. S’aguest estatut non ei pas aprovat, s’es ciutadans non prenem consciéncia dera transcendéncia qu’aguesta aprovacion a d’auer enes pròplèu ans, Catalunya e, mos agrade o non, Aran amassa damb era, queiràn en un letargi deth que costarà desvelhar e tornar a arrincar.
Ara ei eth moment de díder òc, d’auançar per un camin que mos a de portar a toti, catalans, aranesi e espanhòus, a auer ua societat mès justa, uns drets lingüistics e ues institucions reconeishudes e ua administracion renauida e cossent damb era realitat que l’entore.
Ara qu’ei eth còp de hèr a sénter que òc, que volem auançar, e que sabem, coma en sòn moment dide’c eth filosòf irlandés E. Burke, qu’arrés non comet un error mès gran, qu’aqueth que non hè arren pr’amor que sonque pòt hèr un shinhau.