aran XXI

Un òme un vòt...de vertat ei atau?

2007-12-28T12:28:00.000+01:00

Un òme un vòt a estat, e ei, eth lèma emplegat per toti es democrates. Totun jo me demani s’açò ei reaument atau ena practica, mès lèu pensi qu’ei atau en tot depéner d’on vòte aqueth òme. M’expliqui:
Er actuau sistèma electorau, que tanben s’aplique en Aran, eth des listes barrades e era lei d’Hondt, provòque ath mèn enténer ua situacion de “desequilibri” en valor deth vòt des ciutadans d’Aran, sustot en çò que tanh as eleccions ath Conselh Generau. Coma dejà sabem es conselhèrs son trigadi de manèra dirècta per terçons (que son es circonscripcions electoraus) e per miei dera aplicacion dera lei d’Hondt. Sense voler méter en dubte era validesa democratica d’aguest sistèma, òc que pensi qu’ei un sistèma plan injust, se me permetetz era expression, ei a díder, ara fin non a era madeisha valor eth vòt d’un ciutadan de Marcatosa qu’era d’un ciutadan de Pujòlo.

Ei cèrt qu’eth sistèma electorau vigent a nivèu der estat, era lei electorau, ven d’analizar-se de hè long temps pr’amor d’aguestes contradiccions, sustot quan en darrèri comicis coma es eleccions ara Generalitat, eth partit mès votat ei eth que finaument non govèrne (coma tanben a passat en Ajuntament de Vielha-Mijaran). En cas dera Val d’Aran era pròplèu Lei de Regim Especiau aurie de dar solucion ad aguest hèt e sajar de que reaument cada òme auesse un vòt, damb era madeisha valor entà toti.

Quauquarren de similar passe tanben enes eleccions municipaus. Hèts coma era formacion deth consistòri de Vielha Mijaran, legaus e democratics mès totun “de mau compréner” entàs ciutadans, ajuden a alimentar eth fenomèn dera abstencion, pr’amor qu’era sensacion que s’impause ei era de “tà qué anar a votar, se dempús hèn çò que vòlen!”. Atau madeish, era aparicion de naues fòrces politiques en panorama electorau d’Aran (tot e qu’era forma d’aparéisher en scena de bèra ua d’eres les entore, aumens per auança, d’ua cèrta desconfiança), justifique encara mès era existéncia d’un nau sistèma en Aran, entà que toti poguen e pogam èster representadi, per qué aquera ei era basa dera democràcia, non?

2007-12-20T20:11:00.000+01:00

Me sorprén aguest article der anterior pòst e me semble frut mès dera vision romantica que non pas dera politica. Eth mon aué se bastís en hilat, e es arquitectures politiques son cada còp mès complèxes e Aran en forme part. Parlar der Aran que bastís eth sòn futur en tot cridar era sua diferéncia e sense cap capacitat de negociacion e dialòg ei un absurd. Er exemple mès evident ei era batalha Medan/Carretero sus er ahèr dera vegueria. Titolars de diari e fòrça testosterona e cap solucion.

Finaument, er ahèr lo resòl eth nau govèrn en ua unica entrevista damb eth Conselhèr Puigcercós, qu’anoncie publicament qu’Aran non serà en cap division territoriau catalana.

Aran a d’èster autònom, singular e sustot infloent se vò consolidar era sua autonomia. Mos cau procurar non confóner era politica damb es titolars de diari utilizadi en favor d’ua guèrra de guerrilhes, son causes diferents, e mos interèsse fòrça bater-mos inteligenment en favor deth nòste autogovèrn, totun, mos cau rebrembar que com, didie un bon estratèga militar, abantes de dar es batalhes cau saber se se pòden guanhar, deth contrari, podem acabar en tot pèrder era guèrra.

ETH NAU ENCASTRE POLITIC EN ARAN

2007-12-05T17:02:00.000+01:00

Es canvis politics en Aran, apòrten aumens, salut democratica, ja que siguen deth color que siguen, non ei bona era eternisacion en poder, ja qu’açò compòrte que s’acabe en tot trabalhar coma se siguesse ua empresa pròpria.

Ath delà d’açò, seguisqui criticant era submision des fòrces politiques araneses, d’un e un aute costat, causa qu’estaque es mans deth nòste autogovèrn. En Aran i auec independéncia politica entot era Val d’Aran non auie cap d’importància, principauments a nivèu economic. A compdar deth moment qu’era Val, dempús des grani canvis des darrèri 15-20 ans, s’a plaçat coma zòna nobla, e a passat a totes es guides toristiques e ath “papèr Couché”, semble que preocupe mès que mos podam “descarriar”. Mos agrade o non, ara non èm enes mans d’UA, ne de CDA, ne de UDA, senon enes mans de PSC e CIU, e aguest non ei segontes eth mèn punt de vista, eth bon camin.

Non èm capables de hèr servir era fòrça que a actuaument era Val tà dar un còp de punh ena taula quan ei de besonh, pr’amor que non ac permeten es directrius de partit.

Un canvi fòrça positiu entà Aran, se trape ena dipotacion, s’enquia era darrèra legislatura, sonque era grana faena d’Emilio rebrembaue Aran, ara semble qu’eth nau president dera Dipotacion, ei fòrça sensibilizat, e tot soent hè referéncies ath nòste hèt diferenciau, ara nòsta lengua e ara nòsta cultura.

Se parlam deth nau encastre politic, tanben cau parlar, coma non, deth consistòri de Vielha e Mijaran. S’ei ben cèrt, qu’ei deth tot democràtic, hèr a veir certes ansies de poder.

Era aparicion d'Iniciativa Verds semblaue fòrça interessanta en un país coma aran, tant depenent dera natura, se ben s’enganhèren deth tot enes nòms que trigueren tà dar-se a conéisher, e aquerò semble que les aurà cremat eth terren entà fòrça ans.

E darrerament, ERC tanben semble que comence a trabalhar en Aran. Se ben era sua ideologia poderie èster fòrça interessanta, preocupe un còp mès era sua possibla sumission, que dificolte ua bona faena per Aran.

Reactivacion d'Aran XXI

2007-12-05T16:59:00.000+01:00

Dempús d'un temps sense activitat, Aran XXI torne a meter-se en foncionament entà tractar e debàter sus diuèrsi tèmes qu'agen relacion damb Aran. Vos convidam a participar-i damb es vòsti comentaris.

PARTICIPACIÓN CIUDADANA

2007-04-01T22:27:00.000+02:00

¿FUNCIONARÍAN entre nosotros 6.000 foros impulsados por un partido, como en Francia?

La candidata socialista a presidir Francia, Ségolène Royal, ha presentado un programa de contenido social basado en buena parte en las consideraciones aportadas por la ciudadanía. Los foros participativos realizados suman más de 6.000, y a través de ellos los franceses que serán llamados a las urnas han expresado sus opiniones y sus críticas, han indicado las actuaciones que creen más urgentes por parte del futuro gobierno. El resultado ha sido que Royal promete, entre otras medidas, una descentralización a favor de las regiones, un salario mínimo de 1.500 euros, aumentar en un 5% las pensiones más bajas, la construcción de 120.000 viviendas sociales, incrementar en un 10% el presupuesto a la investigación. Y a destacar, dos disposiciones capaces de hacernos la boca agua: instauración de la policía de barrio y, aún más extraordinario, implantación de jurados ciudadanos para enjuiciar la labor de los políticos electos.

¿Imaginan ustedes la maravilla de contar en el barrio con un par de guardias que por turnos pisaran las calles día y noche? Soñar cuesta poco, de forma que los vemos como amigos del vecindario, amonestadores de los gamberros y martillo de los delincuentes. A fin de cuentas, menos propaganda institucional con carteles o folletos y mejor uso de los impuestos; de esto se trataría. Y volviendo a las formulaciones de la candidata francesa, un gran paso adelante consiste en la posibilidad de que, entre elección y elección, los ciudadanos pidan cuentas a los representantes del pueblo. En el seno de la democracia representativa, una facultad como ésta, aunque no sea vinculante, constituye una prueba para la lealtad y la honestidad de los elegidos.

Ahora traspasemos la frontera para reintegrarnos a nuestro país y preguntémonos si aquí y ahora es posible, y sería previsible, una participación ciudadana del calibre de la francesa. Tanteemos unos entes cercanos como son los ayuntamientos. Si usted desea comunicarse por internet con un edil para presentarle alguna queja o sugerencia, en algunos municipios será dable que lo haga; en otros, en absoluto. En Barcelona intente ponerse en contacto con el concejal o concejala de su distrito. Si localiza el e-mail correspondiente, ¡enhorabuena por el milagro!...

Otro aspecto atañe a si la gente está dispuesta a participar. ¿Funcionarían entre nosotros 6.000 foros impulsados por un partido, suponiendo que semejante partido existiera? En Catalunya contamos con una web - y seguramente hay otras-, para intercambiar opiniones con los parlamentarios: www.democraciaweb.org. Les aseguro que nuestros representantes contestan, pero ignoro cuántos comunicados reciben. También hay un correo electrónico: info@ democraciaweb. org. Aunque tal vez todo el mundo está demasiado inquieto por cosas como las declaraciones de Eto´o (¿hay que decir que es un jugador de fútbol?) o las dudas de Rijkaard (¿hay que decir que es entrenador del Barça) sobre seguir o no.

En tanto andemos tan despistados como para contestar en las encuestas que lo que más nos interesa es la vivienda, la salud y la educación, mientras que nos importa poco la financiación autonómica, nuestra actitud será como la de los niños escribiendo a los Reyes Magos. Los dones caerán del cielo, no hay que ganárselos, hay que encerrarse en el cubículo de cada cual, lamentarse en charlas de café y divertirse con lo que nos echen. ¿Generaríamos aquí cientos de foros preelectorales de participación?

Inmigración: ¿dónde está el peligro?. Alain Touraine

2007-03-13T12:45:00.000+01:00

Aguest ei un article d'0pinion deth sociològ Alain Touraine publicat en diari El País, eth 24/02/07

Los acontecimientos de los últimos tiempos en España han reavivado en toda
Europa el debate sobre la inmigración. En este tema tan amplio, no podemos
aferrarnos ni al miedo ni a los buenos sentimientos. ¿Es posible extraer una idea
clara de todos los debates actuales? Creo que sí, y voy a expresarla de la manera
más sencilla posible: no existe problema de integración de los inmigrantes (o
equivalente), pero sí resistencias y rechazos por parte de la población
circundante. Por consiguiente, el esfuerzo debe hacerse en este segundo aspecto,
y no en el primero.
En la situación actual hay una primera observación casi obligatoria. Decenas de
millones de hispanos -mexicanos, centroamericanos, colombianos, dominicanos
y otros- entran en Estados Unidos, muchos de forma clandestina, y el resultado
es extraordinario: esos millones de inmigrantes crean o encuentran trabajo y
alcanzan unos ingresos que ya son equiparables a los de los afroamericanos. Es
cierto que algunos políticos e intelectuales temen que EE UU acabe "colonizado"
por los hispanos y que el español termine siendo lengua oficial, al mismo nivel
que el inglés. Samuel Huntington ha tocado a rebato para despertar a unos
estadounidenses, que, en realidad, no se sienten amenazados. Los recién
llegados no son invasores, pero son tan numerosos que suscitan una pregunta:
¿serán simplemente estadounidenses de origen mexicano, si situarán en una
categoría intermedia o desarrollarán esa "cultura de la frontera" de la que tanto
hablan los sociólogos de Tijuana? Pasemos por alto lo más básico: esos
inmigrantes son ante todo emigrantes que se marchan de su país con el fin de
encontrar en otra parte trabajo para ellos y sus familias.
¿Tenemos en Europa una opinión pública movilizada a propósito de la
inmigración masiva hacia Italia y España? ¿Tenemos todos miedo de que nos
invadan los habitantes de la antigua Europa del Este, incluidos los gitanos?
Porque tampoco en este caso han desencadenado las inmigraciones masivas
ninguna crisis grave.
Francia es un caso particular. Se trata de un viejo país de inmigración, sobre
todo en la primera mitad del siglo XX. Pero ya hace unos años que Francia
empezó a cerrar sus fronteras. Actualmente, Francia es el país en el que la
llegada de inmigrantes es más reducida, pese a las cifras extravagantes y sin
base alguna que hablan de una masa inmensa de inmigrantes sin
documentación. Lo que sí es cierto es que, según los sondeos, los franceses
tienen miedo al futuro, y eso ayuda a explicar su voto negativo sobre el proyecto
de Constitución Europea. Todo lo que llega del exterior es una amenaza, y ese
sentimiento ha hinchado el electorado del Frente Nacional, un movimiento
importante, duradero y que en 2002 llegó a la segunda vuelta de las elecciones
presidenciales francesas. Sin embargo, los hombres y mujeres a los que así se
rechaza están, en su mayor parte, integrados.
Ese miedo no está dirigido contra los inmigrantes. Muchas veces se oye hablar
del índice de natalidad de los inmigrantes, tan superior al de los europeos que,
en algunas ciudades y algunos barrios, su proporción respecto a la población
general está aumentando a toda velocidad. Pero también en este sentido los
demógrafos -especialmente, en Francia, a través del excelente estudio publicado
recientemente por el Instituto Nacional de Estudios Demográficos (INED)- han
demostrado que esa idea es falsa. En general, no es la inmigración lo que explica
el alto índice de natalidad en Francia, muy superior al de los países vecinos.
Estas referencias son demasiado rápidas, pero ofrecen unos resultados tan
contundentes que es preciso aceptarlas. Sobre todo porque los europeos cada
vez se muestran más pesimistas sobre su futuro, y de ahí, por ejemplo, su terror
a la deslocalización masiva de las actividades industriales, que, en realidad, no
ha alcanzado todavía un nivel digno de alarma. El empuje de los movimientos
nacionales populistas de extrema derecha, que están penetrando también en la
extrema izquierda, procede de esa inquietud, que no deja de ser razonable.
Europa se amplía, incorpora a países con un nivel de vida muy inferior al de
Europa occidental y, al mismo tiempo, no sabe dotarse de mejores instituciones
ni manifiesta una voluntad de tener grandes ambiciones, es decir, de intervenir
en los asuntos mundiales, de forma que el gigante económico europeo sigue
siendo un enano político.
Pero, cuidado, un error de juicio puede tener consecuencias desastrosas. Lo
hemos visto en Francia, donde la densidad de población extranjera es hoy
menor que en muchos otros países. Aun si se tiene en cuenta la concentración
de extranjeros en ciertas áreas, lo que la sociedad francesa achaca a los
inmigrantes es su propia debilidad, y esa falsa interpretación hace que sea
todavía más difícil abordar los verdaderos problemas.
España debe apresurarse a comprender lo peligroso que es sentirse más
amenazado de lo que se está en realidad. Un peligro que hasta ahora ha estado
contenido y quizá sea posible todavía parar, pero con la condición de no
perderse en el debate sobre la diferencia, sino, por el contrario, devolver a los
españoles y a todos los europeos la confianza sobre la posibilidad de asumir
mayores responsabilidades en el mundo. Es la mejor manera de impedir que los
poor whites que son los que más temen a los inmigrantes, logren reunir a un
número cada vez mayor de gente que vive con dificultad las transformaciones
actuales.

Alain Touraine ei sociològ e director der Institut d'Estudis Superiors de París.

Immigracion, per qué ua paraula despectiua?

2007-03-13T12:24:00.000+01:00

Tot e èster un fenomèn universau e repetitiu ath long dera istòria, eth concèpte d’immigracion enes nòsti dies pòrte implicita ua mèrca despectiua que, fòrça viatges, non se correspon ara realitat, en tant qu’ era nòsta percepcion sociau sus er immigrant hè que i haje pòurs e prejudicis sociaus. Ei quan aparishen enes carrèrs, es hantaumes des istòries sus es nauvengudi, aqueres que conden que son es que trèn es lòcs de trabalh o que son uns delinqüents.

Eth prumèr cambi sociau mès dificil e significatiu serie donques era forma d’enténer era immigracion, ahèr bric facil e encara mens, rapid. Era societat en generau, e en concrèt era aranesa, a auut en darrèr sègle, ath delà d'èster ua societat patriarcau e sectarizada (damb bèra excepcion) e a despiet d’ èster un lòc de termièra, ua fòrta tradicion en estament familhar e ena Casa. Aguesta tradicion sociau, mercada e devenguda pera forma de desvolopament economic agrari pendent fòrça ans, a cambiat radicaument en tot modificar es formes de trabalh e es besonhs laboraus dera Val.

Er immigrant, principau protagonista laborau enes cambis economics actuaus, çò qu'a de besonh, a priori, ei auer un modus vivendi e era cultura demore relegada en un dusau o tresau lòc, donques çò que prime ei auer es besonhs basics cubèrts, pas parlar er aranés, per exemple, causa que serie artenhuda damb un temps d’ adaptacion e tanben volentat der immigrant.

Ath sòn torn, es institucions araneses an era obligacion de balhar es facilitats entà qu'er immigrant e eth non nauvengut pogue enténer e adaptar-se de forma non traumatica ara situacion culturau especiau dera Val, saber es drets e es deuers, (e se cau modificar-les) entà sajar d’ auer fin finau, un respècte e ua conviuença interculturau.

Un ahèr de toti

2007-03-03T16:38:00.000+01:00

A compdar deth sègle XX, es motius dera immigracion qu’an estat fòrça disparièrs: guèrres, era descolonizacion, era arribada de natius des vielhes colònies, es refugiats politics, era man d’òbra a bon prètz e, fin finau, ua variant mens observada, era mobilititat de directius o especilistes.

Es migracions modèrnes an capvirat eth concèpte monoculturau dera societat en multiculturau pr’amor qu’es nauvengudi arriben damb eth prètzhèt de bastir ua naua vida, de demorar en país d’acuelhuda.

Ei precisament des d’aguest punt d’enguarda que cau prebotjar politiques d’integracion e coesion sociau des nauvengudi. Eth procès d’integracion reusirà se s’artenh er equilibri entre eth respècte ara diversitat e era consciéncia d’apertier a ua comunautat. E en aguest prètzhèt i jòguen tres actors: es institucions, es pròpris ciutadans e es nauvengudi.

Donques que toti i èm restacadi: es institucions an de susvelhar pera integracion des nauvengudi, en tot balhar es esturments de besonh entar acuelhement en toti es aspèctes dera vida vidanta deth territòri (cultura, lengua, trabalh, sanitat, ensenhament, viuenda…). Per un aute costat, es pròpris ciutadans auem d’èster conscients deth besonh d’acuélher e integrar as nauvengudi. E fin finau, es immigrants an d’integrar-se culturaument ena societat que les acuelh.

Plan segur qu’aguest fenomèn ei globau, e per tant tanben artenh ara Val d’Aran. E eth procès qu’ei parièr per tot. Es nauvengudi son de besonh entath desvolopament economic d’Aran. Mès tanben ac son entath desvolopament sociau e culturau dera ciutadania aranesa. E açò qu’ei un ahèr de tota era comunautat aranesa.

IMMIGRACION

2007-03-03T13:12:00.000+01:00

En prumèr lòc ei de besonh véder de quina perspectiva campam aguest fenòmen, ja que s’i embarren problematiques sociaus, umanitàries e economiques. Dera mia enguarda ençà, era prumèra vision a d’èster era prenuda de consciéncia deth drama uman que i a darrèr de cada separacion forçada peth besonh. Eth besonh de minjar, de progressar, de víuer en libertat...

D’abòrd Aran a estat tostemp un país d’immigracion. Prumèr pr’amor qu’es aranesi èren forçadi a brenhar en França enquia ben auançat eth sègle XX, dempús a compdar des ans 30 sigueren es trabalhadors dera idroelectrica es qu’aumpliren es nòsti pòbles, e a compdar des ans 70 eth torisme e eth nomadisme de centenars de persones que cerquen ena temporalitat un trabalh melhor pagat.

Aué era abondància de trabalh a portat ath país gent de d’autes cultures e d’auti continents. Vien a compartir damb nosati eth nòste excés. A garantir qu’es empreses agen ua man d’òbra que non ei pas sobrèra enes nòstes societats benestants. Donc qu’eth factor economic ei, en definitiua, eth motor d’aguest fenomèn sociau. Es empreses an de menestèr man d’òbra, e aguesta arribe possada pera idia d’ua tèrra de promission que les trèigue dera misèria ena que tres quauaues parts deth mon mauviuen. Cau díder que ne aguesta ei ua tèrra de promission ne tota era immigracion ei en disposicion d’adaptar-se.

Païsi coma França, an rebut onades e onades d’immigrans, e aué trobam ena societat francesa problèmes non resòlti que se manifestèren enes incidents des avantliues parisines, que son era evidéncia qu’era integracion reclame de mecanismes pro específics. Possiblament, atau e coma didie darrèrament en un article recomanable d’Alain Turain, eth problèma ei sustot enes societats d’acuelhuda, enes pòurs as incerteses que genère era globalizacion en toti es sòns encastres.

Cau donc, en prumèr lòc, garantir era equitat, ei a díder: drets e deuers tà toti igual. E eth prumèr d’aguesti drets ei eth de ciutadania. Aguesta afirmacion semble òbvia e non n’ei. Aué en tot assisitia a ua amassda un alcalde mauparlaue dera viuenda de proteccion oficiau pr’amor que –seran tàs moros- didie. Ei ua reflexion vanau, mès que ei soent presenta ena nòsta societat e non dèishe d’èster ua manifestacion racista.

Servicis publics adequadi, un estat deth benèster potent e capable de balhar respòsta as besonhs des fèbles, ei era garantia de respóner as rèptes dera immigracion, qu’ a de respóner a procèssi damb contraròtle tà garantir qu’ es persones que vien, ac hèn damb trabalh e condicions dignes.

Jo è amics aranesi, de Girona, de Hondarribia, d'Agadir...

2007-03-02T20:52:00.000+01:00

Ena istòria dera umanitat tostemp i a auut migracions, e tostemp an estat provocades per granes tragèdies (guèrres, hame, malauties,…), açò ei çò que hè dera migracion un hèt inarturable, qu'eth motiu ei ua tragèdia e era migracion era unica gessuda, e era possibilitat de morir ei un risc que s’assomís damb naturalitat.

Actuaument non ei disparièr, de hèt, ei pejor, pr’amor qu'es inmigrants son un negòci entà poderosi hilats en qu'es persones son era merca, e un còp auance era despena que represente eth sòn desplaçament, non hè arren se non arribe entara destinacion. Atau, i a qui a plan interès en qu'era inmigracion existisque, e coma mès melhor.

Era societat càmbie, eth fluxe d'inmigrants non s’arturarà, e es naui tempsi e es sues tecnologies e sistèmes de transpòrt permeten qu'aguest fluxe sigue mès gran que jamès, eth prètzhèt des païsi d’adopcion ei tractar qu'açò non sigue traumatic e que se pogue crear un nau equilibri.

Euròpa e eth Mon desvolopat a besonh des inmigrants entà subervíuer, e ei responsabilitat des govèrns e dera societat qu'aguesti siguen integradi enes naues cultures que les an d’acuélher.

Toti aqueri inmigrants qu'an artenhut arribar probablament non partiràn jamès, mès s’establiràn e formaràn ua familha en sòn nau país, ena sua naua vida. Se les balham era esquia, se non les ajudam a integrar-se, se non es hèm particeps dera nòsta vida, era unica causa qu'artenheram serà auer ciutadans de dusaua, autant es qu'arriben coma es sues pròplèus generacions, qu'encara an de nèisher. Ja auem vist en França eth risc qu'açò pòt supausar.

Ena Val d’Aran era realitat dera inmigracion non ei disparièra, e de hèt se tracte d’un territòri que ja hè temps que patís era problematica que compòrte. Era darrèra inmigracion de ciutadans espanhòus, non compdèc damb ua politica d’integracion de cap sòrta, e era cultura e era lengua araneses se’n ressentiren. Totun, mès se’n ressentiràn ara, que part dera societat qu'aurie d’integrar as naui inmigrants non participe ena cultura dera Val ne parle era sua lengua.

A despiet d'açò, era Val d’Aran non ei un territòri guaire gran, e açò me hè a pensar que damb eth sufisent esfòrç e dedicacion, se pòt auer ua mielhor atencion as inmigrants e hèr-les sénter partíceps dera societat. E un des esturments mès importants d’integracion an d'èster era cultura deth país e era sua lengua.

Atau, ei era societat qui non a de reprimir esfòrci entà integrar as naui aranesi ena vida e era economia deth país, e ei eth nòste govèrn eth responsable d’arténher qu'açò passe. S'es naui aranesi aprenen a estimar-mos, estimaràn era nòsta cultura e se convertiràn en poderosi esturments integradors de futures migracions.

ENQUÈSTA SUS PARTICIPACION POLITICA

2007-02-28T11:09:00.000+01:00

Aciu traparatz es resultats d'ua enquèsta hèta pera Generalitat de Catalunya sus participacion politica.

Planvolut Joan Ramon

2007-02-01T00:31:00.000+01:00

En aunor ara vertat auem de díder que mos a plan susprenut era sua reaccion deuant d’Aran XXI. Sincèrament, non entenem aguesta desconfidança ne tanpòc es sues contradiccions.

Resulte curiós observar coma, dempús de lèu un an d’activitat “bloggera” d’AranXXI, era sua responsa envèrs eth nòste collectiu, mès enlà d’un brèu comentari un temps a, age estat pr’amor dera publicacion d’un post en blog deth nòste companh Paco Boya.

Òc, companh. Non tutor, ne pairin, ne lidèr, ne tanpòc mecenes. Un companh mès d’entre toti nosati.

Aguesta sua reaccion mos è a sospitar (ara mos pòt acusar de maupensadi) d’ua pòc nòbla intencion de hèr virar er aigua entath sòn costat.

En sòn post deth 30 de gèr mos acuse d’irresponsables, de camuflar-mos jos non sabem ce qué e de bèra “lindesa” mès, entre d’autes rasons, per non signar es nòsti articles. Ebé Joan Ramon! Qu’eth Cap de Comunicacion d’ua Institucion coma eth Conselh Generau d’Aran sigue tant mancat d’informacion…aquerò òc que vò díder que quauquarren non marche.

E en veir que se trape tant mau informat, desencusarà que mos prenegam era confidança de meter-lo ath dia: es nòms e cognòms de toti es membres d’AranXXI sigueren publicadi en sòn moment en nº 11 deth huelheton Vediau, quan eth collectiu se presentèc.

Totun dilhèu bèra ment pervèrsa poirie pensar que non signam pr’amor que non auem de besonh era qüòta de protagonisme que d’auti tanplan demoren. E, de vertat, mos agradarie que balhèsse es nòms d’aqueri casi emblematics des que parle en sòn post, aqueri que son ena administracion damb bèra responsabilitat e, ath viatge, en AranXXI, pr’amor qu’enquiath moment er unic que trabalhe e a un carge public de confidança ena administracion ei vosté.

Mès en quauquarren èm d’acòrd: tanplan i auesse mès “plataformes”, coma vosté mos nomente, coma AranXXI. Aguest serie un bon signe de qu’en nòste país es causes son en trèn de cambiar e de qu’ei possible expressar era opinion, se sigue joen o non, sense que bèth un se n’aprofite entà alugar eth sang e crispar es consciéncies.

E ja entà acabar, nosati èm joeni, òc, e tanben èm conseqüents e coerents Sr. Colomines, e se tanben a arrason en qu’ena vida es causes pòden arribar a èster un vòl de coloms (era autocritica tostemp ei rasonabla) non ei cap aquera era nòsta intencion, se non que volem contribusir a generar un debat sus eth nòste país que sigue fructifèr, e s’ath madeish temps tanben li balham estenuda entà qu’amplisque eth sòn diari, donques qué i haram! Totun l’emplaçam a qu’ac compròbe per vosté madeish, Aran XXI ei un collectiu dubèrt pr’amor que nosati tanben “passam jòc a toti”.

ETH PAÍS QUE VOLEM

2007-01-21T16:51:00.000+01:00

Parlar dera ordenacion territoriau ei parlar fonamentaument de coma volem víuer en futur mès immediat. Ei parlar dera planificacion coma estrument tà melhorar era nòsta qualitat de vida. Ei a díder, era qualitat deth paisatge, deth transpòrt, der accès as servicis publics… tota ua sòrta d’elements que sense planificacion acaben, tot soent, en èster victimes de règles establides pes mercats e que non responen ar interès generau des ciutadans.
En Aran, coma ja s’a nomentat en d’auti articles, era manca de planificacion, a estat flagranta, e aué començam a pagar es conseqüéncies. Es normes deth 1982 resoleren problèmes de caractèr urbanistic, mès eth sòn caractèr de provisionalitat non les permetec abordar un dusau estadi dera planificacion, coma es servicis publics o es efèctes economics der urbanisme intensiu. Ei sabut qu’en lòcs a on eth torisme a tanta trascendéncia eth resultat d’ua mala gestion urbanistica ei tot soent era pèrda de competitivitat e eth maubaratarament de recorsi toristics de prumèr orde coma ei eth paisatge.

En Aran aguesti factors son fòrça evidents. Era desfiguracion des entors des pòbles de montanha, desdiboishadi damb er urbanisme des cases adosades, que trinquen era ordenacion tradicionau ath torn des campanaus, o era desparicion visuau de glèises honudes jos es edificis d’apartaments, son efèctes irreparables d’aguest modèu. Mès tanben en aspècte economic patiram es conseqüencies. Ruda ei eth frut dera nulla planificacion economica. Pensar en ua temporada coma era d’enguan damb es otèls de Ruda en foncionament, ei reconéisher tar ensem deth sector balanci encara fòrça mès negatius.
Donc cau caminar cap a modèus urbanistics pensadi en respectar, non sonque concèptes estètics, que tanben, se non modèus qu’instrumenten mecanismes tà arténher objectius en encastre dera sostenibilitat ambientau, economica, sociau… Ei a díder, qu’avaloren en encastre deth torisme, per citar-ne un de propèr, es creishements d’ofèrta e demana, tà evitar un collapse en sistèma que perjudique as petits establiments. O qu’esvite eth creishement de pòbles desabitadi e sense cap tipe de servicis. Que resèrve soler tà garantir equipaments sociaus de prumèr besonh. Que contribusisque a dotar es pòbles d’aguesti servicis, coma son bibliotèques o centres de dia tara gent grana.
E entà acabar, cau qu’es ciutadans participen ena definicion des objectius urbanistics. Er urbanisme a d’èster eth resultat de procèssi democratics enes quaus, non sonque es actors economics o politics an d’auer era paraula en tot deféner tot soent sonque resultats economics. Cau qu’es ciutadans poguen definir en quin entorn vòlen víuer, o coma vòlen que sigue eth sòn pòble e eth pòble que vòlen deishar as sòns hilhs.

PAN ENTÀ AUÉ, HAME ENTÀ DEMAN

2007-01-21T16:39:00.000+01:00

Èm deuant d’un problèma plan important, dilhèu eth mès important que i a actuauments ena Val d’Aran a nivèu globau. E atau ac auem de veir, non podem virar eth cap e tirar endeuant, seguir damb era politica deth “Pan ta d’aué, hame entà deman”.

E çò de mès greu e preocupant, ei que eth tòrt de tot açò non ei des especoladors particulars, senon des intitucions qu’ac permeten, que vòlen presentar coma melhor resultat eth mantenement (que non melhora des resultats economics), encara qu’entà d’aquerò s’age d’espatlar eth principau patrimòni dera Val d’Aran, eth sòn paisatge.
È dejà fòrça temps qu’en nòste país an perdut valor es coalificacions deth terren, pr’amor qu’auem eth podèr, “e era virtud”, de que cada còp que s’acabe eth soler urban, podem trèir un nau plan urbanistic, “e tot solucionat”, e tà qu’açò non s’arture, se cau, renociar a ampliar er hilat Natura 2000 ena Val o eth Parc Nacionau d’Aigüestortes, entà que non limiten era destroccion deth territòri. Era renoncia a d’açò serie interessanta, tostemp e quan, nosati, es aranesi, siguessem capables de hèr quaquarren de melhor, causa qu’ara per ara, damb era mentalitat des qu’ac aurien de decidir, non ei pensable.
Per un aute costat, ara ora d’avalorar es ingrèssi que genèren tàs ajuntaments era bastida de naues dusaues residéncies, pr’amor qu’arrés se desbrembe que çò que se bastís son dusaues residencies, semble que non se ten en compde eth còst de mantenement dera urbanizacion e servicis qu’an de besonh aguestes dusaues residéncies, que son era màjer part der an uedes e per tant “descuedades”, en tot generar atau ua grana quantitat de problèmes de mantenement.
Ei de besonh tanben analizar era capacitat d’alotje deth país. Non ei bon tà d’arrés lotjaments miei uedi en temporada nauta. Entà balhar solucion a d’aguest problèma, dilhèu ei dejà massa tard, pr’amor qu’ei possible que sigam dejà en estat de saturacion, mès tostemp seram a temps de sajar qu’eth problèma non creishe mès.
Ei tanben evident, qu’an demorat obsolètes es normes urbanistiques, vist eth deficit d’infraestructures dera Val entà assomir era populacion que rep enes periòdes de punta de torisme. Se produsís un creishement totaumens desendresat. Comencen a èster grèus problèmes coma eth deth parcatge, e inclos eth dera circolacion. Ei de besonh, en definitiva, potenciar era valor naturau dera Val, e non sonque eth benefici pròpri des qu’ara mos i trapam, sajar en definitiua de tornar a recuperar era sostenibilitat deth parçan.

DE CAMIN A...

2007-01-20T18:33:00.000+01:00

Qué entenem peth nòste territòri? Se tracte sonque des 620 quilomètres quarrats qu’a era Val d’Aran, ei a díder, montanhes, prats, bòsqui, carretères, pòbles…o ei tanben aquerò que manten aquera extension: individus, e damb eri identitats e besonhs?

Eth creishement desmesurat e pòc organizat dera urbanizacion deth solèr enes darrères annades a desvelhat dejà, e per sòrt, bères consciéncies que reclamen ua naua avaloracion d’ua perspectiva de desvolopament sostenible (paraules fòrça viatges emplegades massa allègrament) entà garantir eth mantenement constant deth territòri.

Es normes urbanistiques actuaus non sonque an demorat inservibles e dehòra de tot rasoament logic, se non qu’ath delà aspèctes coma cèrti elements dera arquitectura tradicionau se trapen miaçadi. Totun ei de besonh rebrembar qu’aguestes normes neisheren coma provisionaus a prumèrs des ans 80 e que, d’alavetz ençà, cap ajuntament o govèrn a auut era iniciativa e tanpòc eth coratge de modificar-les e adaptar-les as cambis produsidi en aguesti trenta ans.

Desvolopament ei tanben, e per fòrça, futur. E dilhèu abantes d’arren, calerie relexionar sus qué ei çò demoram deth territòri e s’aguest ei capable de balha’c ath viatge que sage de subervíuer. Qué volem? A on volem arribar?

Ei de besonh encetar naues dinamiques d’interaccion damb era gent que viu e trabalhe en país, entà incentivar un dialòg dubèrt damb es administracions que pogue perfilar ua huelha de rota en tèrmes de planificacion territoriau. Ua huelha autant imprescindibla coma urgent. Iniciatives coma eth Plan Territoriau e eth Plan Director d’Urbanisme son un prumèr pas entà sajar de redreçar era situacion. Totun, jos eth mèn punt d’enguarda, son de besonh mesures d’acompanhament que possibiliten, de vertat, eth cambi de modèu.

Tèmes coma eth desorbitat prètz dera viuenda, era manca de servicis socioculturaus publics, eth modèu toristic (basa dera economia aranesa actuau) encarat sonque entà uns mesi der an e a un unic tipe d’activitat…son exemples de coma era gestion d’un territòri s’estén mès enlà dera esplèita e especulacion deth solèr e deth ciment.

CRÉISHER ENTÀ CRUBAR O PAGAR ETH CREISHEMENT

2007-01-20T13:55:00.000+01:00

Eth creishement demografic e urbanistic ei inevitable en un parçan "prospèr" coma eth nòste (era gent va a víuer aquiu a on trape trabalh, ei lei de vida). S'aguest creishement s’amie a tèrme de forma ordenada, en tot respectar er entorn e en tot balhar atencion as besonhs dera populacion, non a de supausar cap problèma.
A on i trapi un problèma ei en bastir per sistèma dusaues residéncies entath torisme de sason, en tot qu’es nombrosi otèls dera Val trabalhen a miei gas (en mielhor des casi). Cases que demoren uedes 8 mesi ar an coma minimom, "pòbles fantasma".

Tanben trapi problematica era explotacion deth torisme dera Val sonque ena sason d'iuèrn, en tot crear ua perilhosa depenença damb un torisme de futur incèrt. Per non díder que non ei bric saludable passar der estressant “overboocking” ara desaocupacion deprimenta en question de dies, o era angoisha d'auer de guanhar en quate mesi eth calaish de tot er an.
Pensi qu'ena Val i a potenciau entà garantir afloéncia de torisme pendent tot er an (romanic, gastronomia, paisatge, montanhisme, ¿Parc Nacionau?,...). En lòc de desvolopar e publicitar aguestes possibilitats se projècten naui "atractius" toristics de dubtós besonh (camp de gòlf...). En quinsevolh cas, jo gastaria es sòs en prebotjar çò que ja auem, abantes de hèr despena en naui projèctes.
Aparentament ena Val interèsse mès hèr sòs rapides, que non pas guanhar-ne de forma constanta e sense depéner dera meteorologia. Dilhèu calerie hèr veir ara gent de que peth moment se crube plan damb aguest creishement, mès s'açò non cambie lèu dilhèu qu'acabam en tot paga’c!

¿Socialistas o nacionalistas? VICENÇ NAVARRO (El País-04/12/2006)

2006-12-19T18:56:00.000+01:00

¿Ha sido una característica del movimiento socialdemócrata en la historia de Europa el tener una desarrollada sensibilidad social, consecuencia de su proximidad a las clases trabajadoras (de donde surgió tal movimiento) y que, con el tiempo, fue expandiéndose para responder a las necesidades de otros estamentos sociales tales como las clases medias. Resultado de esta sensibilidad social ha sido el establecimiento en la gran mayoría de países de Europa del
Estado de bienestar, siendo este Estado de bienestar la mayor contribución que ha hecho la socialdemocracia al desarrollo humano en los países capitalistas desarrollados. Es cierto que otras tradiciones políticas como la democracia cristiana han contribuido también al desarrollo del Estado de bienestar. Pero ha sido la socialdemocracia la que ha hecho de su establecimiento su objetivo prioritario.
En general, estos Estados de bienestar han sido el resultado de una alianza de las clases trabajadoras con las clases medias, diseñando unos servicios públicos (tales como educación, sanidad, servicios de ayuda a las familias, y otros) en los que las clases medias -que por regla general tienen mayores exigencias y expectativas que las clases trabajadoras- se encuentren cómodas. Ello ha requerido un elevado gasto público que garantice la elevada calidad de tales
servicios. Su mayor desarrollo ha sido en los países escandinavos y muy en particular en Suecia, país donde la socialdemocracia ha gobernado durante 65 de los últimos 75 años, situación que ha hecho exclamar a más de un observador de aquel país que los suecos son genéticamente socialdemócratas. El mejor indicador de esta amplia aceptación del Estado de bienestar es que, en las últimas elecciones suecas, ningún partido haya pedido la reducción del Estado de bienestar o la disminución de impuestos.La situación, sin embargo, es muy distinta en el sur de Europa, y muy en particular en España, donde las derechas han sido históricamente muy fuertes y las izquierdas, débiles y divididas. En realidad, en España tal alianza de las clases trabajadoras con las clases medias no se ha cristalizado todavía, lo cual es causa de un Estado de bienestar muy poco desarrollado. Las últimas cifras de Eurostat muestran que el gasto público social como porcentaje del PIB (19,7%) es de los más bajos de la Europa de los Quince (UE-15), cuyo promedio de gasto público social es del 28,2% del PIB. En realidad, España gasta sólo el 60% del
gasto público social por habitante de la UE-15, y ello a pesar de que nuestro PIB per cápita es el 90% del promedio de la UE-15. Ello muestra que España gasta mucho menos en su Estado de bienestar de lo que le corresponde por el nivel de riqueza que tiene.
Este bajo gasto público explica la segunda característica del Estado de bienestar español, que es su polarización social de manera tal que las clases medias de renta alta así como los sectores más pudientes de la sociedad utilizan, en general, los servicios privados (la enseñanza privada y los servicios sanitarios privados), mientras que son predominantemente las clases populares (clase
trabajadora y clase media de renta media y baja) las que utilizan los servicios públicos. Tal polarización social, por cierto, no beneficia ni a las clases más pudientes ni a las clases populares pues, aun cuando la sanidad privada, por ejemplo, puede ser, en ocasiones, mejor que la pública en el confort (una cama por habitación), en la capacidad de elección y en el trato personal, la sanidad pública es mejor que la privada en la calidad del personal y en la riqueza de la infraestructura técnica. Lo que se requiere es una sanidad pública multiclasista que mantenga la alta calidad ya existente, mejorando considerablemente su confort, tanto el de los pacientes como el de sus profesionales (entre los peor pagados de la UE-15). Pero ello requiere un gasto público mucho mayor. El gasto público sanitario per cápita de España es el más bajo de la UE-15.
Esta polarización social se da en mayor grado en Cataluña, que ha estado gobernada por las derechas durante la mayoría del periodo 1939-2006, primero por una dictadura nacionalista española ultraconservadora y después, durante 23 años, por un Gobierno nacionalista catalán conservador democráticamente elegido, Gobierno que sistemáticamente favoreció los servicios privados (tanto la escuela privada concertada, gestionada en su mayoría por la Iglesia catalana,
como la sanidad privada) a costa de los servicios públicos. En contra de lo que se creía en el resto de España, la Cataluña social no estaba mejor, sino que, en muchas áreas, estaba peor que el resto de España. Durante muchos años, los médicos y otros profesionales sanitarios, por ejemplo, estaban entre los peor pagados de España. Tal polarización social, reproducida en la dicotomía
servicios privados versus servicios públicos aumentó considerablemente durante el periodo de alianzas PP-CiU (1996-2003), cuando se siguieron unas políticas de austeridad social que determinaron que el déficit de gasto público social por habitante de España con el promedio de la UE-15 aumentara el 24%.
En sanidad tal déficit aumentó el 30%. En el año 2003, y por primera vez en la historia de Cataluña de los últimos 70 años, un Gobierno de izquierdas fue elegido con un programa (el Pacto del Tinell) claramente socialdemócrata. Incluía entre sus propuestas el alcanzar en
dos legislaturas el nivel y el gasto público social como porcentaje del PIB del promedio de las regiones y de los países europeos de igual nivel de desarrollo económico. El gran incremento del gasto social del Gobierno tripartito mostró la realización de tal compromiso, acompañado este aumento del gasto público social de cambios muy significativos en las distintas áreas sociales. En sanidad, por ejemplo, se prohibió que los médicos trabajaran sólo 2,5 horas al día, poniendo como un mínimo unas seis horas; se favoreció la dedicación exclusiva de los médicos al sector público mejorando sus condiciones de trabajo y sus salarios, que pasaron a estar entre los más altos de España. En educación se prohibió que las escuelas privadas concertadas discriminaran en contra de hijos de la clase trabajadora e inmigrantes, y en vivienda se hizo la propuesta más ambiciosa que nunca se hubiera hecho en Cataluña antagonizando intereses inmobiliarios. Todas estas medidas crearon numerosas resistencias por parte de los grupos sociales y poderes fácticos afectados por tales medidas, despertando una gran hostilidad, transmitida a través de los medios de información conservadores, que son la mayoría en Cataluña (incluyendo la televisión y radio públicas de la Generalitat, escasamente reformadas), que intentaron crear la imagen de un tripartito fracasado, imagen que a veces se transmitió incluso entre sectores de la izquierda española poco conocedores de la realidad catalana.
A esta resistencia a la continuación de este Gobierno tripartito se ha añadido ahora otra de orientación nacionalista española que basa su oposición en el hecho de que tal Gobierno incluye un partido independentista. Varios dirigentes socialistas españoles han indicado recientemente que preferirían un Gobierno catalán nacionalista conservador a un Gobierno catalán de izquierdas con un partido independentista, anteponiendo así su nacionalismo español a un deseo
de mejorar el bienestar de la clase trabajadora y de las clases populares tanto de Cataluña como del resto de España. El partido independentista junto con el PSC e IU-ICV ha presionado al gobierno español para que aumentara el gasto social en el presupuesto del Estado español. Por lo visto, tales dirigentes hubieran preferido que a los hijos de la clase trabajadora catalana se les continuara excluyendo de las escuelas concertadas, antes de que tal exclusión se prohibiera
por una consejera independentista, pero de izquierdas. Estas voces nacionalistas españolas están abandonando su compromiso socialista con el argumento de que están defendiendo la unidad de España, ignorando que la gran mayoría de los catalanes nos sentimos españoles sin peligro de desunión. Es ofensivo y frustrante que personalidades de las izquierdas españolas utilicen ahora España de manera semejante a como las derechas catalanas nacionalistas utilizaron Cataluña, defendiendo intereses distintos a los de las clases populares de Cataluña y del resto de España.

Eth camin dera cooperacion

2006-12-05T10:34:00.000+01:00

Descontentament, apolitisme e me temi que sustot indiferéncia neurissen eth mistèri dera Abstencion. Mès interpretar era Abstencion ei coma sajar de cercar es claus ontologiques dera Santíssima Trinitat. En ues eleccions, qu'an volut díder es que non an volut díder arren?

Sonque pogui díder qu'er hèt de participar en un procès d'eleccion democratic supòse un compromís ciutadan de prumèr nivèu, que non ei çò de madeish votar dreta que quèrra o que demorar impassible ara calor deth larèr, que, en fin, auem de besonh era politica democratica, e que çò qu'ei en crisi non ei era politica senon ua manèra determinada de hèr politica: era que s'exercís de forma autoritària, centralizada e jerarquizada.

Dilhèu era classa politica a de començar a pensar naues formes de govèrn en un contèxte de granes henerècles sociaus e màgers interdependéncies. Eth principi de cooperacion pòt èster un bon procediment tà gésser deth clòt. Cooperar vò díder despartir es responsabilitats e priorizar es procediments formaus e informaus (dialòg e participacion ciutadana) peth dessús des estructures tradicionaus de podèr.

Quauqua mòstra d'autocritica de quauque dirigent politic pòt daurir camin en aguest sens. A veir...

Eth limbe apolitic

2006-12-04T11:46:00.000+01:00

Eth mèn vòt entà definir era abstencion des darrères eleccions ath Parlament de Catalonha va entà d’aqueri que son estranhs ara politica, o dit d’un auta manèra, entà d’aqueri que son apolitics. Èster apolitic ei de mau veir, sustot se sabem qu’er òme ei politic per naturalesa, ei mès, se sap qu’aqueth que non auie cap interès pes ahèrs publics quedaue, en epòca grèga, classificat coma un “idiota”.

En un país a on auem era grana sòrt de poder escuélher e decidir liurament (damb es sòns pros e es sòns contres) a trauèrs deth nòste vòt, (unic moment reaument decissiu e de paraula des persones vers er Estat), a on ara fin dempús d’èster encara ereus recents dera dictadura, auem artenhut (damb lutes, mòrts, caciquisme, represion, sumision, absulotisme, eca) era tant demorada e significativa democracia, coma ei alavetz qu’ era accion de votar se torne nulla o debil e es persones se tornen apolitiques?

Es mies de comunicacion en aguesti ahèrs an un pes decissiu coma ja l’aueren en arribada ath podèr des totalitarismes alemans e italians, o enes mès recents comicis americans. Mès jo non voi hèr referéncia a coma se desvolope era campanha electorau de cada partit, senon que voi referir-me ath politic deth dia a dia, a d’aqueth que ges en totes es subertaules dera màger part des cases, a d’aqueth que, como quien no quiere la cosa, ges, torni a repetir, cada dia en es telenotícies, (e tanben per suposat, enes diaris e en internet). Un dia era notícia ei eth mensprètz der adversari, un aute ei er escandol sustot des entitats municipaus per çò que tanh ar urbanisme, (a quin aranés o non aranés non li sòne açò?), per un aute se parle des implicacions economiques remèrqui -de quinsevolh partit politic-, en empreses privades en tot blanquejar sòs, ath delà, gessen notícies nacionaus e internacionaus que sonque hèn referérencia ath terrorisme, que s’amague darrèr d’interèsi estrategics (damb era installacion dera pòur enes cases) e atau un long eca, e nosati…es qu’auem decission entà cambia’c, demanam tranquillament s’a guanhat eth barça o eth madrid. E tant que eth fotbòl ei er òpi deth pòble!, non ei mès interessant qu’es debats, es discorsi e es mensprètzi que se hèn entre partits que son estranhs ath ciutadan?.

Non ei qu’es mieis de comunicacion cerquen era notícia, (que tanben) çò d’estonant ei qu’aguestes notícies, en ua democracia, non s’aurien de dar. Un dialòg aluenhat e mancat de sentit practic e comun ei estranh as persones, les transforme en apolitiques tot e qu’aguesta paraula ei endimoniada. Per açò, voi pensar que cau seguir en hèr e en creir ena democracia ath delà de saber qu’era política implique peth costat negatiu er egoisme, era corrupcion, era ambicion de podèr, e er òdi. Arribar ara democracia qu’auem a costat plan, ara çò que còste mès ei mantenguer-la e mielhorar-la. Tostemp damb eth vòt, (era pèça deth moviment) entà poder gésser d’un viatge d’aguest limbe apolitic.

De qué se n'arrís Mafalda?

2006-12-03T12:16:00.000+01:00

Dilhèu des donades dera abstencion electorau enes darrères eleccions ath Parlament de Catalonha, dilhèu dera definicion basica de democracia, que semble èster plan luenh dera realitat que mos entore. Plan segur qu’aguesta tira de Quino illustre era sensacion globau dera societat civila vers era desconfidança e apatia que genère era practica politica actuau.

Abstier-se, segontes eth diccionari dera Academia espanhòla dera Lengua signifique “privar-se de bèra causa / non participar en quauquarren a que s’a dret, per exemple, en ua votacion” e un diccionari de politica, esclarís mès: “Abstencionisme: un des indicadors dera participacion politica. Especificament, denòte era non participacion en acte de votar. Ua variant deth madeish ei er abstencionisme civic, que se manifèste quan un elector participe en ua determinada votacion, mès a trauèrs deth vòt en blanc e, en conseqüéncia, nul”. Coma se pòt remercar, de totes es manères ei abstencion, ja sigue intencionada, per incuria, comoditat, indiferéncia o males intencions laguens d’un contèxte de boicòt determinat.

De qui ei era responsabilitat d’aguesta abstencion electorau? Plan segur qu’ei de toti es partits politics, mès ei dificila d’atriboïr. Pot èster motivada per engüeg d’un procès long e fatigant coma a estat eth cas der Estatut de Catalonha. Era abstencion pòt èster tanben motivada peth desinterès, mès tanben pera confidança de que non existís cap situacion de crisi qu’obligue a movilizar-se. Era abstencion tanben ei generada peth creishent individualisme que caracterize ath ciutadan actuau. Era principau hònt de satisfaccions e problèmes qu’auem toti nosati se restaquen ara nòsta biografia personau, der airau laborau enquiara viuenda, en tot passar per vacances e es despenes dera vida vidanta. Çò de privat qu’ei çò que domine. Tot açò pòt èster conseqüéncia, en part, dera practica indiferenciacion entre es partits politics e ena percepcion de qu’es pactes entre eth poder politic e er economic non se pòden trincar e son suficients entà mantier aqueth particular modèu de democracia sense participacion. Per açò se vòte pòc, pr’amor que fòrça gent cre impossible modificar eth “status quo”.

En generau, era abstencion electorau se restaque ara apatia civica dera madeisha manèra qu’eth vòt en blanc se restaque ara protèsta. Eth vòt en blanc ei un vòt resposable de ciutadans que per disparières rasons de consciéncia non se senten representadi pes partits politics existents, totun enes sistèmes electoraus actuaus, eth vòt en blanc non se signifique, que s’ignòre.

Eth problèma ei que, legau e constitucionalament, n’era abstencion n’eth vòt en blanc son eficaci, aumens a cuert tèrme, entà cambiar era manèra de hèr politica ne, ath delà, es estructures sociopolitiques. En nòste sistèma qu’ei obligatòri votar, mès non votar per quauquarrés. Eth vòt en blanc ei er acte politic peth quau eth ciutadan manifèste era sua disconformitat damb es candidats que se presenten a curbir es cargues de govèrn. Coma dejà se mente en un article d’aguest blòg, ua manèra de dignificar aguesta actitud, era de votar en blanc, serie revirar-lo en un vòt exemplificador en tot asignar-li en sistèma electorau bèra sòrta de representacion, a saber, un sistèma peth quau en vòt en blanc genère cagires sense curbir enes organismes representatius. D’aguesta manèra, es politics s’esforçarien per non pèrder electors.

Conclusion, conformisme o puniment? Ath delà des diuèrses opinions que i poguen auer, era abstencion electorau non ei eth camin entà refortilhar ua des bases dera democracia, qu’ei era participacion ciutadana.

Participar

2006-12-02T00:13:00.000+01:00

Cansament. Aquera qu’ei era paraula. Era darrèra convocatòria electorau autonomica a evidenciat eth desinterès de grana part dera poblacion pes eleccions en concrèt e pera politica en generau. Mès, coma s’a arribat ad aguest punt, en qu’un dret basic s’a convertit en ua lòsa qu’era societat non a talents d’arrossegar?

Dilhèu ei cèrt, coma se comente en d’auti “post”, qu’era democracia ei malauta, mès non ei cap mens vertat qu’era societat actuau atrauèsse tempsi fòrça incèrti, a on eth sistèma de valors en ei plea metamorfòsi, e era manca d’illusion collectiva ei eth prumèr signe d’aguest hèt.

Se parlam a nivèu estrictament politic (electorau) eth sentiment generalizat en carrèr se vire en maufidança cap ath politic e era politica pr’amor qu’es espectatives que se pòden crear en ua campanha electorau quinsevolha se transformen en hum un còp passadi es comicis. E qui n’a eth tòrt de tot açò? Donques toti l’auem un shinhau.

- Eth politic per deishar-se amiar pera inèrcia deth poder e, per exemple, non cambiar ua lei electorau totauments injusta e discriminatòria qu’entre d’autes causes aurie de hèr acomplir toti es compromisi prenudi pendent era campanha…
- Eth ciutadan que, immèrs en un individualisme a viatges desmesurat, hè a passar en tot moment es pròpris interèssi dauant des collectius…

Ath delà, ei facilament constatable qu’es govèrns mès conservadors non defensen es interèssi de tota era poblacion en tot crear-se atau un cèrt sentiment de manca de representacion e per tant, en amendrir era participacion electorau.

Totun, se parlam de participacion ciutadana a un nivèu mès generau vedem que, per exemple, accions coma eth volontariat o er associacionisme son cada còp mès abituaus ena societat. Alavetz, ei possible estacar ua causa damb er auta? Ei a díder, de quina forma se pòt implicar ara societat civila enes institucions publiques, enes ahèrs publics?

Ath mèn veir era respòsta se trape ena incorporacion deth ciutadan enes ahèrs mès sociaus, es que mès li tanhen e que mès apròp a. E en aguest punt es ajuntaments e eth municipalisme jòguen un papèr primordiau. Ei de besonh trabalhar transversaument entà garantir aguesta participacion, començar a creir ena cultura dera participacion, potenciar era democracia participativa e crear espacis dubèrts ath ciutadan

Es politiques de participacion ciutadana en encastre locau son en guanhar reconeishement sociopolitic e implantacion institucionau enes darrèri tempsi. Era legislacion europèa parle dera participacion en tèmes publics coma un dret deth ciutadan e coma un déuer des podèrs publics hèr-la possibla. Leis coma era Ley 07/1985 reguladora de las Bases del Régimen Local, era Llei 08/1987 municipal i de règim local de Catalunya, Ley 57/2003 de modernización de los gobiernos locales…son leis qu’emparen e faciliten era implicacion ciutadana en tèmes publics, en forma de Conselhs Sociaus, Organs de participacion…Donc, es esturments ja existissen, non cau pas inventar-les. Mès alavetz, qué ei çò que cau hèr? Pensi que recuperar era capacitat d’illusionar e trabalhar transversaument son es prumèri passi a dar.

Er exemple mès evident que possedim en Aran la trapam ena Associacion es Terçons, que siguec creada en 1977 damb er objectiu de reviscolar es sentiments identitaris ath delà de preservar es interèssi dera Val dauant eth “boom” toristic qu’alavetz començaue. Siguec ua clara mòstra dera defensa d’interèssi sociaus entà arténher un objectiu comun.

E d’açò pensi que se tracte: trapar aqueth o aqueri interèssi comuns, saber transméter era capacitat de qu’ei possible cambiar es causes entà atau auançar en qualitat democratica.

Desencant politic (III)

2006-12-02T00:10:00.000+01:00

Pensi qu'eth desencant dera societat en çò que tòque ara politica non ei ua causa dera Val, se non qu'aparentament passe per tot, dera madeisha manèra qu'era politica destructiva de que se parle, ja hè ans que se practique. Çò que non è tan clar ei s'açò ei çò que passe o ei era manèra coma se reflèxen es campanhes enes mieis de comunicacion (era sang se ven ben).

En çò que tòque ar Estatut, era actitut de " o tot o arren" non me semble guaire madura,e francament non i veigui eth conformisme per enlòc. Aran e Catalonha an artenhut mens de çò qu’an demanat, mès an hèt un pas tà dauant e an daurit era pòrta a futures negociacions. Era melhora ei evidenta, non?

Se comente qu'ena Val era gent sonque sent era politica sua ce se hè des d'Aran. Òc, ei cèrt, mès ja digui que creigui qu'açò passe per tot, era gent ei desencantada damb era politica, mès ara ora de decidir sus tèmes mès pròpèrs i a mès compromís e mès participacion, digam que "pera part que mos tòque".

Era realitat sociau d'Euròpa e des sues ciutats cambie plan, e fòrça rapid. Es termières despareishen, cultures de tot eth mon an d'apréner a convíuer amassa, e es politiques extèrnes arriben mès luenh que jamès. Açò, en un principi, pòt hèr pòur, mès jo ac voi veir mès coma un hèt enriquidor, e coma ua oportunitat de conéisher e hèr-se a conéisher. Per açò pensi qu'er hèt qu'UA collabòre damb eth PSC ei ua oportunitat unica de hèr arribar era politica aranesa mès enlà dera Val. Non creigui qu'era identitat aranesa deth partit sigue miaçada, e per contra i a un deputat aranés en Parlament de Catalonha, sonque per açò ja vau era pena!!!

Desencant politic (II)

2006-12-01T20:10:00.000+01:00

Era abstencion ei disparièra segontes era eleccion, donc tàs municipaus e tath Conselh Generau era participacion ei de pròp deth 75%. Atau, s’aplicam eth rasonament der anterior post, eth problèma non ei ena politica aranesa ei, en tot cas, enes eleccions autonomiques a on era abstencion tostemp a estat ath torn deth 45%.

Respècte deth debat politic aranés i sò d’acòrd parciaument. Ei a díder, pensi que çò que manque en Aran ei parlar de politica en ton constructiu, ja i sò d’acord! Eth problèma ei a on? En Plen deth Conselh que s’amasse cada 2 mesi damb tèmes que son estrictament administratius? A on cau parlar de politica en Aran? Es democracies fòrtes sòlen èster païsi a on parlar des ahèrs publics non genère cap tipe de pòur, un exemple an estat es primàries deth partit socialista frances. Non sabi s’en Aran èm en situacion similaar. Personalament pensi que non i a debat politic pr’amor qu’ei segrestat per ues institucions que son inoperantess dera prespectiva democratica ençà.

Eth debat der estatut calerie hèr-le en pregonditat. Sus eth resultat deth non, se pòden hèr fòrça lectures, era realitat des numeros mèrque totun qu’es vòts deth “non” son eth resultat equivalent as vòts deth PP pro nombrosi en país, mès es vòts d’ERC . Eth vòt deth PP ei ath torn des 550 vòts en Aran mès es vòts d’ERC que sumen ath torn de 220 vòts. Es non sigueren sigueren ath torn de 660. Calerie saber donc a qué responeren es vòts negatius, s’èren contra er estatut (vòt pp) o vòt descontent damb eth resultat d’Aran?

Eth resultat finau der Estatut tanben ei logicament opinable. Se pòt díder qu’ei fòrça negatiu, mès tanben ei eth melhor jamès obtengut en democracia. Aran jamès auie estat reconeishut per cap constitucion der Estat, ne cap estaut anterior ar an 79 que, coma sabem ère anecdotica. Aguest estatut, ath delà de reconéisher es institucions e era lengua, mos dèishe era pòrta daurida a ua naua lei tà aumentar eth tet der autogovèrn considerablament. Tot e atau ei legitim díder qu’en volem mès. Tot e atau, vist çò que s’artenhec en an 79 e ara, francament non i a color.

Sus era catalanizacion d’Aran non sabi que signifique. En bona mesura eth debat forme part dera nòsta istòria . En sègle XVI es Conselhèrs deth Conselh Generau d’Aran demanauen era adscripcion a Catalonha e as sues leis, e en XVII demanauen èster adscrits ara vegueria peth mau tracte que, possiblament, rebien per part deth governador de Felip V... Podem trobar episòdis en un sentit e en un aute. Personaument pensi qu’es païsi e es nacions non an de bastir-se contra d’arrés. Nosati podem bastir un Aran qu’ age ua identitat fòrta e institucions “independents” se reaument aguestes institucions an capacitat de lideratge e genèren un debat a on es ciutadans s’i sentisquen reflectits

Entà acabar, Unitat d’Aran: Eth partit a un acòrd damb eth PSC der an 92, tot e que bona part des sòns fondadors ja èren, en an 80, militants o simpatizants dera quèrra. Díder qu’Unitat d’Aran a despareishut, calerie poder explica’c un shinhau melhor. Enquia es passades eleccions Unitat d’Aran auie dus alcaldes (Canejan e Les) e dus conselhèrs en Conselh Generau d’Aran. A compdar deth 2003 ath delà de doblar es sòns resultats en nombre de vòts e de còssos, a guanhat er ajuntament de Vielha, eth deputat provinciau, e 6 conselhèrs en Conselh Generau. Aquerò ei desparéisher? Unitat d’Aran ei un partit autonòm que celèbre un congrès cada 4 ans e trigue ath sòn Secretari Generau, ath president e ara executiva. Açò ac hèn es sòns pròp de 200 militants que decidissen quina politica e quina estratègia vòlen que seguisque eth partit. Shaute qu’es que hèn aguestes critiques non se demanen per qué UA ei er unic partit aranés que celèbre congrèssi e trigue as sòns representants.

Auer pactes damb eth PSC ei legitim pr’amor qu’ei un partit de centre quèrra e seràn es militants d’UA es que decidiràn enquia quan les vòlen contunhar auent. En tot cas, tanben cau díder que possiblament es auanci der estatut an estat pògui. Ara, çò que tanben cau saber, ei que sense era concurréncia deth socialisme catalan e deth socialisme espanhòu e era infloéncia d’UA en aguest àmbit dera politica espanhòla, er estaut auesse estat fòrça pitjor (eth PP votèc en contra de toti es punts) . Ei òbvi que se resultèc dificil auançar damb es tèmes relacionadi damb eth catalan, ei fàcil pensar çò que passèc damb er araneé, e es esfòrci que calec hèr tà convéncer qu’ Aran meritaue aguest reconeishement. Tà auer era dimenssion exacta dera situacion serie positiu sajar de trobar un aute cas similar ath nòste, en qu’un territòri tan petit age artenhut un reconeishement similar, a nivèu d’un estat, en contèxte europèu.

Desencant politic (I)

2006-12-01T13:39:00.000+01:00

Era vertat ei qu’era mia opinion, de ben segur non agradarà, mès jo la considèri fòrça contructiva, la voi hèr deth punt de vista der aranés de carrèr, non eth punt de vista deth politic.Mos cau reflexionar, non barrar es uelhs, era societat aranesa ei desencantada dera politica actuau. Qué passe?

· Era politica aranesa a degenerat, s'à hèt ua politica destructiva, totauments critica damb er adversari, similar a çò qu’a hèt Mas en Catalonha damb Montilla. Arrés a presentat un programa politic "que se pogue véner", sonque i a auut, atacs entre un e er aute costat deth marc politic aranés.

· Er estatut a hèt mau. Òc, cèrt que guanhèc eth "Si"... mès, un còp mès...cau analizar mès enlà. Ena Val s'assolic eth mès naut percentatge deth non dera "Nacion catalana", e era mès nauta abstencion, clar simptoma, de qu'eth tèma non se mos a hèt nòste. Mos estam "catalanisan".Damb er estatut, non s’a hèt a sénter ar aranés er hèt diferenciau, mos auem conformat damb çò qu'es nòsti "amos" mos an volut balhar.

· Ei cèrt qu'era Val d'Aran a cambiat fòrça d’uns ans ençà, mès er "isolament territoriau" d'Aran hè qu’encara se veigue Catalonha coma quaquarren extèrn, non pas nòste, e alavetz se non se hè era politica desde Aran, non s'arribe ath ciutadan, non preocupe.

· E eth punt mès critic deth mèn discors arribe ara, Unitat d'Aran a despareishut coma partit, a passat a èster era delegacion deth PSC en Aran, e supausi que s'entenarà qu’era diferéncia ei notabla.

Eth debat ei ena taula, a compdar d'ací, podem tirar endeuant toti es analisi que nosati volgam.

Democracia

2006-11-30T12:03:00.000+01:00

Era causa ei plan evidenta: eth binòmi democracia/partits foncione dera manèra que seguís: A partits fòrti democracia febla e a democracia “saludabla” partits febles. O lèu lèu inexistents coma en cas d’Estats Units. Ei possible qu’aguest cas non sigue er exemple a seguir, mès deth sòn sistèma calerie avalorar coma, enes passades eleccions ath delà de votar Congrès e Senat, en fòrça estats es electors sigueren consultadi sus ahèrs ben diuèrsi coma era experimentacion damb celules mares, o es matrimònis entre òmosexuaus. Ua bona practica de participacion.

En nòste país era democracia se bastic ena substitucion d’ua dictadura per un sistèma de partits qu’assumissen eth contraròtle der Estat. E ac hèn damb un contraròtle fòrt des institucions e damb un pacte damb es renovadors deth règim tà garantir era governabilitat. Un pacte que supause en cèrta forma e tàs quèrres acceptar ua “cèrta” dretitzacion des principis democratics que caracterizen es partits de quèrra. Donc calerie començar a qüestionar era democracia des partits e eth sòn foncionament organic ereu de circonstàncies istoriques fòrça determinades. Aquiu començam a trobar es prumères explicacions a fòrça preguntes. Era prumèra conclusion donc serie: Ei evident qu’era democracia ei consustanciau as partits, totun es partits an de besonh democratizar-se.

Es esturments tà arténher era democratizacion passen, ath mèn enténer, per dus aspèctes:
1- es reformes institucionaus qu’incorpòren limitacion de mandats, transparència entre negòcis e politica, equitat en accés ara representacion, democracia mès participativa...
2- es partits an d’incorporar es primàries (coma a hèt frança), acceptar es consultes populares, superar eth concèpte de “clubs barradi”, acceptar era transversalitat de determinadi principis ideologics, hèr-se mès permeables ...

Dilhèu serie totun injust acusar dera abstencion sonque as partits, non ei mens vertat qu’era societat s’an installat en individualisme qu’aué ei un valor proponderant. Donc maugrat qu’experiéncies coma Ciutadans pel Canvi an sajat de fomentar d’autes practiques eth resultat a estat discrèt. Calerie en aguest sentit, trabalhar, tanben, determinadi valors adreçadi a impulsar eth sentit collectiu des ahèrs publics e era participacion coma valor fonamentau dera politica, possiblement en començar pera escòla.

Eth cambi d’actitud des votans damb respècte ath tipe de votacion respon tanben ath principi de proximitat, ei a díder, eth votant ei mès interessat per ajuntament que non pas peth parlament. S’establim relacion dirècta eth resultat serie qu’es ajuntaments an d’auer mès responsabilitats e mès capacitat de decision.

Entà acabar, Aran ei un bon laboratòri de naues practiques politiques. Ac permet un territòri petit e un principi d’autonomia fòrt. Totun era nòsta democracia ei absoludament malauta: manca de debat, pòur ara expresion publica e ara critica, manca d’esturments de contraròtle ath govèrn, nulla participacion ciutadana enes ahèrs deth país, indefinicion enes marcs institucionaus, manca de sentit institucionau (peth dessís dera batalha partidista) ... e un long eca que s’i poderie ahíger. Donc en aguest sens cau començar era batalha democratica peth nòste pròpri país en tot saber que coma didie Alfred Smith: Todos los males de la democracia pueden curarse con más democracia.

Votar o non votar

2006-11-29T23:38:00.000+01:00

Votar o non votar, aquera qu'ei era question!!!!!

Eth sufragi nèish dera idia deth pòble d'escuélher uns representants que gestionen es sòns recorsi (es deth país, es dera gent) dera mielhora manèra possibla. S'era participacion enes eleccions ei nauta o ben auem un besonh vitau de provocar un cambi, o be pensam qu'eth vòt pòt infloïr enes causes que mos interèssen personalament entà treiguer-ne quauque benefici.
S'era participacion ei baisha, o ben es cambis que se pòden dar non mos semblen significatius, o ben mos semble qu'eth vòt non en provocarà pas cap, de cambi. Era participacion ei nauta en païsi damb ua grana tension politica (guèrres, cambis de regim, misèria, terrorisme...), pr'amor qu'era gent a de besonh estabilizar era sua vida. Tanben i a ua nauta participacion enes eleccions "locaus" pr'amor qu'es decissions que se preneràn ath long deth mandat mos beneficiaràn o perjudiciaràn personalament, e en un cuert termini. Era participacion ei baisha pr’amor qu’es politiques des desparièrs partits semblen lèu iguals (politiques economica, sociau, internacionau son condicionades peth mercat, es sòs, e era diplomàcia, es diuèrses alternatives non son guaire desparières).Atau, non semble qu’i pogue auer cap cambi significatiu, o en tot cas era sensacion de qu’eth mèn vòt a podèr de cambi ei inexistent. E per un aute costat i a fòrça d'auti factors o aspèctes que faciliten era abstencion. Es politics, que se supause que mos an de representar, an ua imatge ben desparièra dera gent deth carrèr. Eth sòn lenguatge non ei coma eth nòste, non i mos sentem bric reflexadi ne representadi (açò passe mens en ellecions mès locaus). Tanpòc non podem escuélher ara persona que volem que mos represente, ne empedir-ne era "destitucion", açò mos ac impause eth partit. Mos ac meten difícil, as d'èster d'acòrd damb era politica deth partit e confiar en candidat. Es campanhes politiques, o era publicitat que se'n hè, meten mès ènfasi enes critiques entre partits que non pas en contengut deth programa electorau, de manèra que semble ben ben qu'arrés age un programa electorau, e qu'ath delà toti ac hèsquen fòrça mau. Non sabi s'ei fòrça tragic mès votar ei actuaument un acte de fe. Non se confide ena prometuda des politics, non semble que se pogue cambiar arren, e en tot cas, se non ac hèn ben non podem hèr arren, non les ac podem retrèir enquias pròplèu comicis. Aguestes darrères eleccions les a guanhat era abstencion, es vòts en blanc e es vòts nulli, se tà jo siguesse, des 135 escons deth Parlament de Catalonha n’i aurie mès dera mitat sense deputat. Açò ei çò qu'era gent a decidit, que non vò politics ne politica. Ara cau hèr enténer ara gent que se participe ena politica se'n pòt beneficiar, mès açò ei fòrça dificil e, ath delà, açò ei vertat?

Bastir país

2006-10-06T15:50:00.000+02:00

Aran a artenhut un grad de desvolopament economic, sociologic e institucionau que ben merite ua reconsideracion dera quau ne pogue gésser ua propòsta fructifèra.

Se tracte de repensar eth país, de prener-lo seriosament, entà actuar-i aumens de manèra mès ponderada e madura; entà fin finau melhorar-mos un shinhau entre toti.

Er Aran deth sègle XXI ja ei aciu, plurau e cosmopolita, sosmetut a procèssi que hè uns ans pòc podíem imaginar. Mos ac cau profitar, en benefici de toti. Mès tà d’aquerò ei imprescindible:

1. Daurir es institucions d’autogovèrn ara participacion des ciutadans per miei d’ua naua forma d’exercir eth poder, mens autoritària e mès cooperativa damb era societat civila. Era proximitat ac hè possible.

2. Prebotjar un projècte de país en benefici dera equitat e deth creishement racionau en tot respectar era princiau hònt d’ingrèssi dera quau dispausam: eth territòri e es valors deth paisatge.

3. Estornejar un nau aranesisme, mès civic e transversau, clar defensor d’ua identitat dubèrta, a on eth ciutadan, independenment des sòns origens, preferéncies e apertiença sociau, sigue eth centre de gravetat des politiques des nòstes institucions.

Çò que mos pòt significar coma país en miei dera omogeneizacion globau ei, sens dubte, era manca de qualitat democratica des institucions qu’amare er amiguisme e er oportunisme coma ua forma de profitar eth país a favor d’uns pògui, que dera defensa teorica deth país ençà, survelhen es interèssi privats.

Mès tanben era recerca deth benèster comun damb es naues valors dera convivéncia civica, deth desvolopament sostenible e dera participacion e transparéncia ena presa de decisions, pòt devier ua naua forma de hèr país.

Hèr país, pas des.hèir país. Aguesta ei era nòsta apòsta estrategica.

Er encastre sociau

2006-07-14T13:29:00.001+02:00

Aprovat er Estatut, ara ei eth temps d'encetar era reflexion der "encastre sociau" d'Aran damb àmbits der entorn que hèn der Estat de benèster era garantia de proteccion des drets des classes mieges e trabalhadores.

Viuenda e trabalh comencen a èster es prioritats que quinsevolh Govèrn damb ua minima sensibilitat sociau adòpte ena sua agenda d'actuacions: crear viuendes de prètz assequible e lòcs de trabalh tà assegurar eth pervier des familhes araneses.

Des d'ací volem convidar-vos a pensar ce qué mos cau aportar en aguest sens e en d'auti coma eth dera cultura, joenessa, sanitat e foncionament dera administracion.

Comencem damb preguntes mès o mens generaus:

- Era administracion respon pro as expectatives sociaus des ciutadans d'Aran?

- Son es nòsti servicis ara nautada d'un país auançat, omologable ara UE des 15?

- Eth trabalh de qualitat e ua viuenda assequibla son grèus dèficits que cau abordar damb urgéncia?

Fòto: Viuendes de loguèr tàs joeni que "Adigsa" a bastit en Vielha

Era campanha der Estatut

2006-06-01T16:21:00.001+02:00

Comence era campanha
PACO BOYA

Èm en un moment decisiu. Efectivament, comence era campanha der Estatut! Aguesti dies, quan è sajat de parlar damb era gent sus aguestes qüestions, era sensacion que se desprén dera sua respòsta ei de cansament, d’aborriment ... semble coma s’es politics, e jo voi híger tanben as periodistes, auessen acabat damb era paciéncia des ciutadans pr’amor d’un debat que tot soent a deishat veir clarament es tactiques partidistes, mès que non pas eth debat reau sus es besonhs des ciutadans e eth reflèxe qu’aqueri problèmes e es sues solucions trapen en aguest estatut. Era perspectiva deth temps mos harà veir es causes damb mès claredat e poiram desseparar era “musica deth tapatge”, pr’amor qu’ei vertat que i a agut tactiques partidistes, mès tanben un trebalh prigond ena recerca deth consens e des solucions demandades pes ciutadans.
Sigue coma sigue, eth 18 èm cridadi a votar e pensi aunèstament, qu’auem d’anar-i e, ath delà, auem de votar òc. Votar damb conviccion, ja qu’aguest ei eth melhor estatut qu’auem agut jamès. Atau donques, per coeréncia, serie rasoable dar-li un vòt de confidança. Aquerò non ei barrar pòrtes de futur, ei assegurar un nau pas ena eficiéncia des administracions e dera forma d’administrar eth país.
Non acabi de compréner eth sentit deth non. Qui administrarà aguest non? Eth PP diderà: “es catalans non vòlen cap aute estatut, eth deth ‘79 ei suficient!”. ERC diderà qu’ei insuficient. Mès, com distingiram es vòts des uns e des auti. En tot cas, tà toti aqueri que des d’ua percepcion realista des causes, sabem qu’era realitat s’a de bastir, en politica, deth pragmatisme estant, mos cau un vòt afirmatiu per fòrça aportacions positives que hè aguest estatut. Jo ne remercarè dues:

1. As aranesi mos conven pr’amor qu’es auanci que hèm damb aguest nau tèxte son abismaus respècte dera situacion der estatut actuau e mos permet plaçar eth nivèu dera nòsta especificitat en un àmbit fòrça remercable en contèxte de Catalonha.

2. Aguest estatut, mès enlà des auanci en aportacions financères, d’infraestructures competenciaus o de reconeishements nacionaus, permet consolidar un capítol de drets e deuers que place coma protagonistes as ciutadans, e permet consolidar drets sociaus plan importants que hèn d’aguest estatut ua des normes mès auançades dera perspectiua sociau estant.
Per tot aquerò en Aran s’a d’enténer un òc clar e contundent, pr’amor qu’arrés pense qu’entà nosati aguesta non ei pas ua qüestion importanta. E tant que n’ei, e mos i jogam massa causes coma tà deisha’c enes mans der azard. Atau donc, a votar.

Referèndum deth 18 de junh

2006-05-26T11:59:00.000+02:00

A ARRIBAT ETH MOMENT
MARIA VERGÉS

Possiblement non se tracte deth melhor tèxte estatutari dera istòria, e ben cèrt ei que non ei pas eth madeish qu’eth Parlament de Catalunya aprovèc aqueth dejà celèbre e nomentat 30 de seteme de 2005. Totun, e açò ei innegable, ei un pas entà deuant de totes totes. Dilhèu non ei un pas de gegant, aqueth pas ath qu’aspirauem desde fòrça sectors politics e sociaus d’un biais totaument legitim, mès ei un pas fèrm e sustot reau e realiste.
Ara ei eth temps de deishar de costat sentimentalismes e populismes e reflexionar, reflexionar damb eth cap clar e era sang heireda. S’aguest estatut non ei pas aprovat, s’es ciutadans non prenem consciéncia dera transcendéncia qu’aguesta aprovacion a d’auer enes pròplèu ans, Catalunya e, mos agrade o non, Aran amassa damb era, queiràn en un letargi deth que costarà desvelhar e tornar a arrincar.
Ara ei eth moment de díder òc, d’auançar per un camin que mos a de portar a toti, catalans, aranesi e espanhòus, a auer ua societat mès justa, uns drets lingüistics e ues institucions reconeishudes e ua administracion renauida e cossent damb era realitat que l’entore.
Ara qu’ei eth còp de hèr a sénter que òc, que volem auançar, e que sabem, coma en sòn moment dide’c eth filosòf irlandés E. Burke, qu’arrés non comet un error mès gran, qu’aqueth que non hè arren pr’amor que sonque pòt hèr un shinhau.

Eth nau Estatut

2006-05-25T20:06:00.000+02:00

E que digui òc!

A. MARQUÉS

Eth nau Estatut qu'an aprovat es Còrts merite un òc gras e ardon, coma era ò oxigenanta de beròi. Que totun auem pro motius tà ratificar-le en referèndum deth 18 de junh! Neurisqui plan eth mèn òc pr'amor qu'Aran renauís eth pacte damb Catalonha e, per tant, damb Espanha; pr'amor qu'Aran ei reconeishut coma "realitat occitana", ei a díder, de cultura e lengua occitanes (n'es mès occitanistes s'ac auessen creigut hè uns ans!); pr'amor qu'as aranesiparlants mos an reconeishut tanben es nòsti drets lingüistics en protegir er occitan que parlam e declarar-le oficiau en Catalonha; pr'amor que tot un capítol estatutari garantís era autonomia administrativa e es nòstes institucions representatives; e pr'amor qu'a costat pro coma tà mana'c tot tath lunfèrn. Ara qu'ei eth còp! Ara òc! Demora a deman e es gaviòtes populares arrasaràn damb er aliment que neurís eth nòste òc beròi.

Naua reintroduccion

2006-05-01T19:20:00.000+02:00

Praube Pyros!!

MARIA VERGÉS

Eth liberament per part deth Govèrn Francés de naui exemplars d’ós ròi pendent es darrèri dies, a daurit encara mès, s’açò ei dejà possible, eth debat sus aguesta, ja de per se polemica, reintroduccion.

Jos eth mèn punt de vista, era metuda en practica d’aguest Projècte Life, que non pas era sua concepcion teorica, a estat mau enfocada e, per descompdat, mau gestionada des deth prumèr moment, quan en 1996 sigueren liberadi es prumèrs exemplars.

D’aqueth moment ençà, ne tanpòc per abantes, non s’a pas amiat a tèrme cap de tipe de campanha de sensibilizacion ne d’informacion (a despiet d’existir es mieis entà hè’c, e èster previst laguens deth Programa, per part des administracions implicades). Ei cèrt que non s’a prenut en consideracion era opinion de part deth territòri afectat (opinion que, per un aute costat, a estat fòrça carrèrs manipulada e dirigida en foncion de diuèrsi interèsi) en tot dar-se, finaument, es elements ideonèus entà provocar ua reaccion contrària e herotja ad aguesta reintroduccion.

Es arguments en contra an estat abondius e s’an hèt a sénter, e es arguments a favor an estat dinamitadi constantament pr’amor dera mala praxi ena gestion e desvolopament deth Projècte.

Coma ei possible qu’era maxima institucion d’un parçan, que represente a toti es sòns ciutadans, prengue ua “postura oficiau”, fòrça contundenta, sus un ahèr coma aguest, qu’en definitiva afècte a tot er ensem dera societat, s’en cap de moment a existit ua “consulta populara” oficiau sus eth tèma?

Eth discors desaunèst e interessat amiat a tèrme, damb er aunor e perviuença deth sector ramadèr coma desencusa, dèishe percéber coma hons dera question, ua vision barrada e plea de supèrbia sus çò qu’a d’èster eth futur deth territòri.

Era mia pregunta ei: Qui se n’a brembat enquia ara des ramadèrs e des pagesi? Perqué non s’an defenut es sòns drets, tanplan legitims, de forma tan “passionau” abantes dera arribada deth plantigrad? Ei que dilhèu enquia ara aguest sector non ère pas ua pèça clau entà un desvolopament racionau e sostenible, ath delà d’èster ua des pògues mòstres viues qu’encara perduren de çò qu’a estat era nòsta istòria? Reaument, non existissen pro mieis, autant economics coma sociaus, entà esvitar e, arribat eth cas, palliar es efèctes qu’era reintroduccion posque provocar en sector ramadèr?. Perqué non se ve açò coma ua oportunitat qu’ajude a diboishar un modèl de país en que toti i ajam ua plaça?.

Un país coma eth nòste, a on era economia ei perilhosament basada en torisme de nhèu e a on non existís ua gestion deth territòri damb vistes ath futur, non pòt pas permeter-se eth luxe de barrar pòrtes de manèra tan drastica.

En un moment coma er actuau, en qu’era natura, eth paisatge…son elements clau ena geréncia deth parçan, semblarie logic pensar ena reintroduccion d’ua espècie en perilh d’escantiment coma ua oportunitat mès entath territòri e non pas coma un trebuc entath desvolopament deth madeish.

Pensi qu’ei donques de besonh, indispensable, arribar a un punt d’acòrd comun, que benefície a toti es sectors implicadi (tanben ar os), mès sustot ath país, as qu’ara i viuen e as qu’i viueràn deman.

Cau ossi en Pirenèu?

2006-03-28T00:27:00.000+02:00

Óssos i ramats

PACO BOYA

L’alliberament per part del govern francès de més óssos en pobles propers a la Vall d’Aran ha posat de nou en peu d’alerta als pagesos aranesos. Un col•lectiu, aquest, minvat i que avui és ja quasi testimonial.Coses de la vida! l’ós, espècie gairebé extingida al Pirineu, pot ser l’últim botxí del pagès aranès, que, paradoxalment, hauria de ser, avui, considerat com un bé a protegir.

Les raons per defensar els pagesos en aquest procés desigual són moltes i difícils de llistar, perquè la seva presència a les nostres valls ha sigut i és encara, el primer símbol d’identitat. La llengua i la cultura aranesa tenen totes les seves arrels i conceptes vinculats a segles d’interacció entre home i natura. El nostre paisatge és el fruit d’aquesta acció continuada dels homes sobre el territori.
Però seria injust afirmar que la crisi del sector és culpa de l’ós. L’ós és en tot cas, la culminació d’un procés en el qual, els canvis en el model econòmic de les nostres valls han provocat l’abandonament d’unes explotacions poc rendibles i esclavitzadores, en un moment en què guanyar més diners, temps i qualitat de vida ha estat a l’abast de tothom gràcies al turisme.
Els óssos, que són sense cap dubte un problema per als pagesos, haurien de passar a ser l’oportunitat. És a dir, ser pràctics, ja que ningú ha preguntat al territori si els volíem o no, intentem que la seva presencia desperti sensibilitats, també en la banda dels damnificats. Per capgirar aquesta situació, cal que el govern assumeixi, com ja ha fet en bona mesura, una nova forma d’actuar davant el problema de compatibilitat entre óssos i ramats. És a dir, superar les actuacions dels anteriors governs, limitades a indemnitzar les baixes provocades pels atacs, i passar a fer una actuació preventiva que permeti als pagesos enfrontar-se al fenomen de l’ós amb garanties raonables de defensa contra els atacs.
Per tant, es tracta de fer una acció continuada i planificada en les infraestructures d’alta muntanya (cabanyes i tancats), la millora dels accessos, i molt especialment la contractació de pastors mentre dura l’estada dels ramats a l’alta muntanya. Són les mínimes condicions per ajudar a un sector esgotat que necessita urgentment alguna cosa més que les paraules i les promeses ja escoltades en la primera remesa d’óssos alliberats al 1996. És en aquest sentit que les iniciatives parlamentàries dels grups que donen suport al govern volen contribuir a alleujar un problema, el dels pagesos de muntanya, que té, sense cap dubte, més fondària que aquesta batalla de la supervivència amb l’ós.
Perquè, finalment, res com el paisatge predisposa al visitant, turista o no, en el seu judici sobre el lloc que visita. La geometria dels prats, les línies rectes dels boscos sobre els prats de dall, o els bancals de panís, dibuixant un tauler d’escacs amb els camps de trumfes i naps, són un forma d’harmonia viva, avui ja enyorada. Aquell fou el paisatge perdut de fa ja algunes dècades. Avui, només ens queda un traç gros de pinzell abstracte, definit per marges oblidats i boscos que abracen les valls fins mullar-se als rius. Potser, ha arribat el moment de la reconciliació, de reconèixer el valor dels pagesos sobre el territori, de pagar el preu just per la feina feta i de recordar que sense ells desapareixerà el paisatge, el nostre paisatge.

Melhor es pagesi qu'es ecologistes

AMADOR MARQUÉS

Era reintroduccion der os permet de pensar era contraposicion non sonque entre er òme e eth plantigrad, senon tanben entre era cultura e era natura. De hèt, era figura deth pagés exprèsse de forma originau era capacitat der òme entà intervíer en sòn entorn se vò supervíuer, ei a díder, entà crear cultura.

Cultura ei era realitat que se derive dera accion der òme, que bèth temps ha que trebalhe era tèrra, que hè totun agricultura. Ei tant atau qu’era madeisha activitat deth pagés a devengut ua metafòra dera existéncia en mon, pr'amor que cultura ei tot aquerò qu’er òme, non sonque en tot trebalhar era tèrra, a transfomat tath sòn profit. Ei era cultura en un sentit ampli, mès antropologic, çò qu’identifique ar uman. Voi díder en tot exagerar qu’er òme ei per natura antinaturau e qu’es ecosistèmes non son pas ne permanents ne immotables. Ei mès, sense era intervencion decidida des umans entà transformar eth miei o ambient –miei ambient ei ua reiteracion inutila ja qu'andues paraules an eth madeish significat– encara aué viueríem aletargadi enes tutes.
Mès tanben ei vertat qu’èm en un moment en quau er òme a desbrembat çò de tacit que l’a permetut intervíer en entorn, a saber, qu’era cultura (er ensem de politica, justícia, urbanisme, indústria, sciéncia, sistèmes de comunicacion, eca) se desvolope ena natura (er ensem de montanha, bòsc, arrius, eca). Er òme ei en mon, estacat per uns limits, per ua realitat que l’entore.
En aguest punt se mos torne un imperatiu profitar un còp mès era figura deth pagés entà connotar eth nuclèu dera accion umana ena natura. Derivat deth mot grèc oikia, que vò díder casa, ecòsi ei eth concèpte que quauque antropològ (Naturaleza y cultura, Miguel León-Portilla. El País, 20 de març de 2006) utilize entà significar tot aquerò que se produsís quan grops umans mantien contacte damb un miei o ambient. Eth pagés mos ensenhe qu’era natura non ei un simple estat de causes que cau conservar sense mès, coma defen cèrt ecologisme que ne tansevolhe amague eth sòn conservadorisme ideologic, senon qu’ei ua realitat damb era quau i cau compdar en tot hèr d’era un larèr a suenhar damb aquera ecòsi que sonque eth pagés sap aplicar pera sua intervencion contunhada ath long de sègles en çò qu’ei dejà paisatge.

Salutacions

2006-03-13T11:15:00.000+01:00

Salutacions a toti es bloggers,

Aguest ei un blog vinculat ath debat e ara reflexion sus toti aqueri tèmes relacionadi damb Aran. Vos convidam a toti es que volésquetz a participar activament en debat e a reflexionar damb nosati sus es ahèrs que siguen deth vòste interès.

Internet e es blogs aufrissen ua grana oportunitat d’ intercomunicacion, ua oportunitat que des d’Aran non auem de desaprofitar, especiaument perqué permet incentivar era participacion enes ahèrs deth país.
Aguest blog ei impulsat desde sensibilitats progressistes e vò, des deth respècte a totes es visions e opcions politiques, contribusir a animar aguest debat e a melhorar era nòsta societat e era nòsta democràcia